Alegria meua amada,
de tanta estimació,
pareix que et trob trasmudada
d'alguna altra ocasió.
Diga'm què n'ha set la causa,
que t'ho deman per favor,
si estas de jo agraviada
te'n vui demanar perdó
que no venc per fiscatjar-te
ni et faig parlar de doctor,
que venc per enamorar-te,
plaguera a Déu que hi fos bo.
Diràs que no en passes falta
que ho sigui ton servidor;
jo no voldria et pensassis
que hagués vengut per això,
que vénc per adelantar-te
de ses altres des curtó.
En 'cabat que et sent que parles
ja et torn contestació,
que pens que en vendrà algun altre
més a n'es teu gust que jo.
Mira que sense pesar-hi
e-hi tendria un tino bo;
això seria agafar-ho
sense ser-ho caçador.
Jo em trob com unes balances,
no sabent lo que m'és bo;
i em diràs que te n'espantes
que ho siga tan poc traidor.
Això són ses confiances;
que em dones càstig segur
i amb honra. Lo que m'agrada
és lo que em causa tristor.
Alegria meua amada...
Però no t'has de desdir
perquè ho seria una afronta;
està molt bé mantenir
sa paraula que un dóna;
i com que ho té de fé així
tot qui té punt de persona,
i a tu no et tenc d'esvertir
lo que és per aquesta cosa.
jo no m'agrada es mentir
perquè és una fe perduda
i em podries pertenir
val més que ho siga segura.
D'encians venc per aquí
i et practic per bona jova,
guapa i em fas devertir,
i això és lo que m'enamora.
Jo no hi venc pes teus tenirs,
anc que tu no ho sigas pobra;
a jo no em 'conteix així:
sa meua hisenda poc dóna
i aixímateix puc sentir
alguna paraula bona;
si vénc i me la vols dir
ja saps que el meu cor se'n folga.
I en ser que et parl de venir
dónes entenent que ets sorda
jo quissà em faré sentir
a tot qui em veu i m'escolta
i a tú que estàs vora jo,
que ja et dec tenir cansada
de sentir-me fer ramor.
Però no m'has dit encara
si puc tornar o si no;
suposant que no em contestes.
i ni me hi tornes raó...
Alegria meua amada,
de tanta estimació...
