Alegria meua amada
de tanta estimació
has de dir-me lo que et passa
que t'ho deman per favor.
Si venc a enfeccionar-te,
m'ho causa sa passió,
que no seria d'un altre
lo que desig per jo,
i he acabat que sense carta
ja torn contestació.
Mira que sense pensar-m'ho
he tengut un tino bo,
que això seria agafar-ho
sense ser-ho caçador.
Jo estic com unes balances
no sabent a què m'és bo,
i em diràs que te n'espantes
que ho siga tan poc traïdor,
que si he fiat de ganancis
sa feina serà millor.
I a on són ses confiances,
que em deies estic segur?
Està el cel guardat de lladres
i jo de casar-me amb tu.
En veure lo que m'agrades
això és que em causa tristor,
Alegria meua amada
de tanta estimació...
Mira'm amb sa vista plana,
en no ser que et faci por.
Diràs que sa meua cara
no t'obliga per això.
Sa teua sí que m'agrada
sa més que hi ha en es cortó
perquè ets ben fesomiada
i en tu demostres vivor;
i en dar-te una reüiada
ja fas un veure millor:
pareixes una mançana
pintada de vermeior.
Diràs que t'aponderava
a cosa de poc valor,
i em retura que em deixava
un mot que és de lo millor.
No et quedes despreciada
diguen-te aquesta cançó.
Déu te mantenga com ara
i endavant que vaiga bo.
Jo em pervé una contrada
de llàgrimes i tristor,
finsus que et veuré apartada
de qui et duu estimació,
que ho causa lo que t'agrada
o t'hi donen fort sopló.
No ho sigues dissimulada,
declara'm s'intenció,
perquè és per entenent dar-me
que em duus estimació,
i això ho fas per enganyar-me
i em pareix que no és raó.
Mira no m'has de penjar-me
sense delicte mijor,
que si és que em té de salvar-me
em duu a la perdició...
Ara fas una demanda
a Déu que és Pare bo,
que al·lota no en desig altra
en aquest món per jo.
Mira que el cor meu no et gasta
ninguna burlació.
Si tu de veure'm tens gana,
segueix i no tengues por.
Quan te veuran eginyada
diran que ha de ser per tu,
que si tens una sort mala
no et queixaràs de ningú.
Sigues bona cristiana
i alcançaràs un bon do,
que quan d'aquest món te'n vaigues
glori i salvació,
que això ho he desitjat sempre
tant per tu com per jo,
i per tota persona nada
que no vui mal a ningú.
Perdonau si he-i dat enfado
des petit an es mijor.
Alegria meua amada
de tanta estimació...
Anit he-i volgut venir;
molt de temps ha ho desitjava.
De poder-te posseir
temps ha que en tenia gana
i és hora si vols venir
per ser de sa meua banda.
Em diràs que és lluny d'aquí
i tens temor de cansar-te,
que no tractam de fugir
mentre ningú mos encalça,
que en arribar pes matí
si és an es teu gust ja basta.
Sembla que no em dius que sí;
dona, si pareix que et costa!
A jo no em contén així
en convidar-me a ca vostra,
que no m'és res es venir
encara que faci fosca,
sols poder-me divertir
en sa companyia vostra.
Déu m'ho la deix posseir
que puga dir que ho ets nostra;
e-ho veja poguent tenir
es altres que em vendran contra.
Si et pareix que ha de ser així
m'has de desenganyar prompte
que al mancos puga tenir
una alegria conforme.
Però no t'has de desdir,
que això seria una afronta
que està molt bé mantenir
una paraula que un dóna.
Jo crec que ho ha de fer així
tot qui té punt i és persona
i a tu no t'ha d'avertir
lo que és per aquesta cosa;
la veritat és pot dir
que és una paraula bona.
Jo d'encians vénc aquí
que et practic per bona jove,
guapa i em fas divertir,
i això és lo que m'enamora.
jo no hi som pes teus tenirs
encara que no ho ets pobra
i a jo no em contén així
sa meua hisenda poc dóna,
i aiximateix puc sentir
alguna paraula bona
quan vénc, si me la vols dir:
ja saps que el meu cor se'n folga,
que vui venir per aquí
mentre que em diràs que tornga;
que és més fàcil es ser així
que si m'ho deies al contra:
ja sabràs lo que vui dir,
no ets desentesa ni tonta.
Si al cas ha de ser prompte
dar-me satisfacció,
que jo no vaig d'enganyar-te
ni et fas parlar de doctor.
Declara't d'una vegada
si és voluntat del Senyor,
Alegria meua amada
de tanta estimació...
