Cançoner de les Pitiüses

Petiteta l'han casada, no es sap calçar ni vestir. A dur aigo l'enviaren un dijous de bon matí. Es moros la cautivaren, es moros d'un bergantí. Son marit quan ho va sebre, se vestí de pelegrí, se'n va anar de porta en porta: —Caritat faceu-me a mi, que som un pobre rumeru, vestit vaig de pelegrí.— A ses portes del rei moro, allí es quedava a dormir. —Entrau, entrau, romeret, i sopareu un bocí.— Escrivaneta es rentava amb un got de cristal fi. —Equè és això Escrivaneta? Què és això que lluu aquí? —Això són ses tovaioles que em daren quan em casí.— Es prengueren per la manu i pigaren a fugir. Quan el rei moro ho va sebre, se'ls va posar a perseguir. Quan va ser en es Pont des Vidre, es pont es va migpartir. Sa roba que tu t'emportes cent dobles em costa a mi, i altres cent ne donaria, poder-te tornar a tenir.