Petiteta l'han casada,
no es sap calçar ni vestir.
A dur aigua l'enviaren
un dijous de bon matí.
Els moros la captivaren,
els moros d'un bergantí.
Son marit quan ho va sebre
es vestí de pelegrí,
se n'anà de porta en porta:
-Caritat faceu-me a mi,
per treure n'Escrivaneta
que ha caigut dins pelegrí.-
A les portes del rei moro
allí es calava a dormir.
-Entrau, entrau, romeret,
i en sopareu un bocí.-
Escrivaneta es rentava
amb un got de cristall fi.
-¿A què és això Escrivaneta:
què és això que lluu aquí?
-Això són les tovalloles
que em daren quan em casí.-
Es prengueren per les mans
i pigaren a fugir.
Quan el rei moro ho va sebre
se'ls va posar a perseguir.
Quan va ser en es pont de vidre
es pont es va migpartir.
-Adiós Escrivaneta:
t'ha guanyat el pelegrí.
La roba que tu t'emportes
cent dobles em costa a mi,
i altres cent en donaria
poder-te tornar tenir.
