Cançoner de les Pitiüses

Mitja nit era y passava, els galls ja havian cantat, Comte Claros no dormia ni podia reposar; l'amor que té á Claranina no 'l dexava sossegar. Passejantse per la cambra esperá que clarejás y axí que trencava el dia va cridar los seus criats: -Treys me los vestits mellors, treys me lo mellor calçat. Li duen calces de seda, çabates d' un cordová, y lo gipó de setí tot forrat de tafetá. També promptament los mana que li ormetgen lo cavall. Lo cavall que li ensellaren be valia una ciutat; duya trescents cascavells de part á part del pitrall; n' hi havia cent de plata, altres cent com un coral y 'ls altres cent eran d' or per mes el sò concordar. Ja se 'n va lo Comte Claros cap á 'n el palau reyal á cercar la Claranina, que Deu la vulla guardar. L' ha trobada que baxava per anar á passejar, gonella de seda verda y 'ls tapinets platetjats... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . -A burlarvos de les dames jau teniu acostumat. -Avesat estich, Senyora, amb els moros pelear; per tenirvos tota sola una estona al meu manar, pelearia ab cent moros y 'ls havia de matar. -Si axò es veritat, lo Comte, men aniré á pendre un bany, y com surta de banyarme estaré á vostron manar. -Ja sabeu vos, Claranina, que som caçador reyal; caça qu' está á punt de perdre no la deix escapolar. L' agafa per la má blanca y no lay vol amollar. Comte Claros y l' Infanta se 'n van á l' orta reyal, debaix d' una llimonera al mitg d' un tarongerar; l' un hi va estendre la capa, l' altra hi estengué 'l brial... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Un caçador en mal'hora, en mal'hora va passar. -Caçador, bon caçador, axí Deu te guart de mal y te dó mellor ventura de la que vas á cercar; de lo que ara 'ls teus uys veuen á ningú n' has de parlar. Vaig á donarte cent dobles que dins la percinta guart; te donaré per esposa á ma germana carnal, que te durá per adot la vila de Montalvá, y l' Infanta de part seua molt més te podrá donar. Lo caçador sens ventura res d' axò volgué escoltar, perque diu qu' estes noticies á 'n el Rey deuen anar. -Me 'n vaig á dirho á 'n el Rey qu' ell molt mes me donará. Ja se 'n va á cal senyor Rey, d' arrambada ley comptá. -Bon dia tenga 'l bon Rey, que Deu lo vulga guardar. Esta corona que porta ja se la pot arrancar, que no li cal dur corona ni 'ls esperons d' or calçar, ni conversar amb la Reyna si axò volgués comportar. Allá té la seua infanta á l' orta de sa Reyal debaix d' una llimonera, al mitg del tarongerar, folgant amb el comte Claros que burlant se d' ella está. Unes noves tan pesades á 'n els Reys no 's poden dar... -Vaja el caçadó á la forca, vuy mateix l' han de penjar. Anau me á cercar el Compte, qu' en lloch se puga amagar; duys lo á cavall d' una mula, que amb mes afronta anirá, y pel coll una cadena que al manco pes un quintá, tancau lo dalt de la torre ab grillons de cama y má, y quan tancarèu la porta veniu á dur me les claus. Les claus d' aquella presó el Rey les vol manejar, que no siga amb orde seua á ningú hi dexa pujar. Un patge que 'l Rey tenia les hi gosa demanar: -Dexau me aná á veure al Comte per sebre lo que allí fa, ara que ja está en capella á punt de dur lo á penjar... -Per l' amor d' una donzella mirau, Comte, com estau. -Si jo tenia mes vides be les hi voldria dar. Ves me, patge, lo bon patge, ahont Claranina está, axí Deu te dó ventura quan l' hora te arribará. Diga li tu de part meua que jo á ella m' encomán; que ja 'm tenen en capella amb sentencia de penjar; davant me l'han publicada y 'l bon Rey firmada l' ha; si al morir jo la puch veure moriré sense penar. El patge com sent axò ell ja es partit com un llamp; ell no va anar per l' escala, per sa finestra 's tirá. El patge arriba á la cambra ahont Claranina está. -¿Quines noves me dus, patge, que no me les gosas dar? -Les noves que duch, Senyora, no les hi voldria dar. D' aquí un hora 'l Comte Claros en les forques ventará. Si no se 'n hi va totduna ja no 'l podrá defensar; diu que si 'ls seus uys la veuen morirá sense penar. L' Infanta 's cala un mantell, el primer que va trobar. -Comteses y dames riques; veniu men á acompanyar. Com varen essè á la plaça hont l' havian de penjar, ja hi troban molta gent d' armes que no les dexan passar. -Apartau mos cavallers, á mi dexau me passar; dexau passar á l' Infanta, que no es hora de tardar, sino 'ls uns van á galeres y 'ls altres faré penjar. La veren tan rigorosa, tots la dexaren passar. Arriba als peus de la forca y al Comte va fé amollar. Com tocá de peus en terra el Comte se va smayar. -Nous hi cal esmayar, Comte, Comte, no us cal esmayar, en que jo la vida perda la vostra se salvará. Si s' es mester moure guerra á mon pare, se mourá, que á mi no'm manca gent d'armes ni diners pera pagar... Al Rey envian un propi per dir li lo que ha passat, que l' Infanta hi es anada y al Comte ha fet amollar... -Poch m' agrada, Claranina, poch m' agrada 'l teu obrar, que lo que 'l Rey sentencía tu ho vengues á capgirar. -Que me castich Rey mon pare, á mi ja 'm pot castigar, mes á 'n el meu aymador no me l' ha de maltractar. -¡Per vida de ma corona! que mes alt no puc votar, si jo tengués hereter per lo meu Regne heretar, en que sigues filla meua t' havia de fer cremar... Mitja nit era passada, los galls anvan cantant.