Cançoner de les Pitiüses

Mitjanit era passada que es gallus varen cantar. Condi Clari en son amor no pot dormir ni cessar, i va manar en es seus criats: —Treis-me vestir i calçar, calceta de seda verda, sabata de cordoà, i ensellau-me'n el cavall, aquell d'anar a passetjar, amb dos-cents cascavells per l'arredor del pitral, i cent que en porta de plata i altres tants de fil metal, i llavonses en duu d'or per al sol encativar.— Ja s'aparta el bon condi, ja s'aparta, ja se'n va, a la volta de palàcio, allà on el rei està. —Guarda Dios, Clarallina, Dios la quiere guardar. Voldria tenir d'ella una noche en mon manar. —Si això és veritat, bon condi, deix-me'n anar a llempiar. que en estar jo llempiada, tot està en el seu manar.— Prengueren manu per manu dins de la horta real, a s'ombra d'un llimon verde, abacu d'un aranjal. Un va estendre es seu mantó i s'altra es seu davantal, i estant allina es dos, un caçador va passar. —Caçador, bon caçador, bé seràs desgraciat, de lo que has vist i mirat, nada no n'has de parlar, que jo te daré cent dobles que en ma percinta les port, i et casaré amb una jove, serà la primer carnal.— I es caçador sens ventura nada no se l'escoltà, i se n'anà a palàcio, allà on el rei està. —No porti el rei tal iltesa, ni corona d'or portar, que té a la seua infanta dins de la horta real. condi Clari gosant d'ella. —Una nova tan pesada an el rei no es pot donar. Vaja es caçador a la forca, i el condi anau-lo a cercar, dessau-me'l amb una mula, per amb més afronta anar; en es coll, una cadena, lo menos pesi un quintar.— I ses claus d'aquella presó, el rei diu les vol mandar que sense llecenci seva no hi pugui ningú parlar, sinós un fii que tenia, que tan fort s'hi va empenyar. —Deixau-me anar a veure mon pare, a veure com deu estar.— I estant amb la porta oberta, un pastoret va passar. —Pastoret, bon pastoret, ai. Déu te don bon llogar, si anasses a palàcio. allà on el rei està, digues-me a la Clarallina, si Dios la quiere gordar, que m'han llegit sa sentenci i és sentenci de penjar. Davant mi l'han publicada i el bon rei firmada està.— I ella, que això va sentir, acabat s'és enllestida i es va calar ses sabates, ses primeres que trobà. —Dones riques i condesses, veniu-m'hi a acompanyar. —Ses guardes estan posades i no us deixaran passar. —Deixau-mos passar, soldats, que no és hora de tardar, i si no jo us mouré guerra, mañana per pelear.— Mitjanit era passada, que es gallus varen cantar.