Va passar un caçador
que no devia passar.
—Caçador, si vols ventures,
no tornis més a caçar.
De lo que es teus uis han vist,
nada no en tens de contar,
que JO et donaré cent duros,
dins sa meua bossa estan.—
Es desditxat caçador
no s'ho va voler escoltar;
fins es palaci del rei,
fins allí no es va aturar.
—Bon dia tenga, el bon rei,
les noves li venc a dar.
Li vui dir que sa fia
allí dins l'horta reial
són ella i en condi Florís,
allí són i allí estan.
—Unes noves com aquestes
an el rei no se li diuen.—
El rei va enviar es criats
perquè el 'nassen a penjar,
i també an el conde Florís
perquè el 'nassen a portar
a cavall amb una mula,
per més gran afronta anar,
o a cavall amb un cavall,
per més gran abreviar.
Per una finestreta
un pastoret va tatar.
—Pastoret, bon pastoret,
si tu fesses delitgenci
per anar a l'horta reial,
allí amb na Claranyinyes,
a dir-li que té es seu condi
molt mal pres i mal lligat.—
Claranyinyes, que això sent,
en los aires se n'hi anà.
Es va posar mantellina,
sa primer que va trobar,
i unes calcetes blanques,
calcetes de català.
Tot eren mandes del rei,
no la deixaven passar.
—Manda el rei faceu's enrere.
—Feis-me lloc, que vui passar,
i si es meu condi perilla,
a tots es vui fer cremar.
Jo no me'n falten doblers,
ni soldats per peleiar;
també tenc mi madre mia,
també m'ajudarà:
també mon pare meu,
que m'hi acompanyarà.
