El dia de Sant Juan
en temps de murta florida,
los moros encativaren
la gentil Rosa-Florida.
Ella s'estava asseguda
baix les rames d'una auzina,
y á l' ombreta descansant
va romadre y adormida.
Quan els moros la trobaren
y la veren tan polida,
volgueren ferne un present
a la Reyna del morisme.
-Reyna mora, Reyna mora,
ací 'us duym una cativa.
La Reyna quan la va veure
aquests mots los responia:
-Entornáulanvos, bons moros,
d'aquí hont presa l'haviau,
qu' ella n' es blanca y vermeya,
y ab aquestes colors fines
si 'l Rey, jove y bell, la veu,
d'ella s'enamoraria,
y llevò, trista de mi,
me daria mala vida;
ella seria la Reyna,
jo esclava seua seria.
Va respondre una criada
de les dotze que tenia:
-Deixla estar, senyora Reyna,
deixla fer, senyora mia,
qu' entr' á servir á la cuyna,
foch i fum l' ennegriria;
que vage á rentar los panyos
dins l' aygo de la marina,
y ab el sol y la serena
les colors tramudaria.
Com més va á rentar los panyos
les colors té mes garrides,
si al anar es un clavell
al tornar rosa-florida .
Un dia mentres rentava
sent petjades y se gira,
y va veure un cavaller
qu' en un cavall blanch venia.
-Moreta, bella moreta,
¿gustau de ma companyía?
Si voleu venir ab mi
á la sella 'us pujaria.
-Sí per cert, lo cavaller,
per sortada me'n tendria.
Digaume, bon cavaller,
d' aquests panyos ¿què 'n faria?
-Los que son d' or i de plata
al cavall los posaria;
vos ne compondré un seti
y demunt vos hi asseuria.
Moreta ¿hont voleu colcar,
á les anques ò á la silla?
-A les anques, cavaller,
que axí ho vol la cortesía.
Ja devalla del cavall
y la roba hi componia.
Quan l'ha tenguda composta
hi asseya la cativa.
Varen caminar set llegos
y paraula no se diuen;
quan anauen per les vuyt
descubrexen Camp d'Oliva.
-¡Camp d'Oliva del meu cor!
¡Camp d'Oliva de ma vida!
-Digaume, bella moreta,
¿d'hont conexeu Camp d'Oliva?
-A Camp d'Oliva som nada
y allá m'hi feren cativa.
No 'm digau moreta, no,
que jo 'm dich Rosa-Florida.
-Si lo que me deys es ver
sou propi germana mia.
Ja se 'n daren un abraç
que departir no's podian...
-¿Què pagariau, ma mare,
y veusaquí vostra fiya;
ella vos dirá si 'u es
y altres mil ne guanyaria
