A sa vorera de mar
varen trobar una fadrina
i la varen entregar
a la reina de morisma.
-Reina mora, reina mora,
jo us entreg una cativa.
-Més val que vo' l'entorneu,
no la vull jo per aquines,
perquè si el rei la veia
d'ella s'enamoraria,
després seria la reina
i jo l'esclava seria.-
Respongué una criada
de les dotze que n'hi havia:
-Deix-la fer, senyora reina,
deix-la fer, senyora mia;
l'enviarem a rentar
los panyos a la marina,
i amb la serena i el sol
ses colors tramudaria.-
L'enviaren a rentar
los panyos a la marina,
i amb la serena i el sol
es tornava més polida.
Pigà una ullada an el sol
per veure si se ponia
i va veure un cavaller
que dret allines venia.
-Bones tardes, moretona.
-Bones tardes, comte sien.
-¿Com coneix la moretona,
com coneix que comte siga?
-En los raios de ta cara
comte a mi me pareixia.
-¿Vols-me dir tu, moretona:
gustes de ma companyia?
-Molt que me'n folg, senyor comte,
desig de mi en sobraria.
-¿On vols muntar, moretona:
a les anques o a la silla?
-A les anques, senyor comte,
perquè així és més honra mia.
-¿Vols-me dir tu, moretona,
d'aquests panyos què en faries?
-Els que són brodats de plata
els deixaré a la marina,
i els que siguen brodats d'or
els posarem dalt la silla.-
Caminaren set jornades
sense cap paraula dir-se.
-Camp d'Oliva, Camp d'Oliva,
Camp d'Oliva de ma vida!
-¿Com coneixes, la moretona,
com coneixes que és Camp d'Oliva?
-Perquè és terra de mos pares
i a on em feren cativa.
-Vols-me dir tu, moretona,
vols-me dir tu de qui ets fia?
-No em digau més moretona,
que de cristians som sortida.
Jo som filla de don Carlos
i de donya Catalina.
-Si dius ver de lo que dius,
ets pròpia germana mia.
-¿Quant pagaríeu, ma mare,
de veure la vostra filla?
-Pagaria cent ducats
de veure la meva filla,
i altres dos-cents redoblats
si donzelleta venia.
-Tan donzella som, ma mare.
com l'hora que m'heu parida;
que no he deixat de resar
el rosari cada dia.
