Molt trista estava la infanta,
molt trista i molt pensativa,
vent que el rei no la casava
ni tals cuidados tenia.
-Tu podries ser casada
amb el comte del Grandia.
-No pot ser aquell mon marit
ni per un tal el voldria,
que ell ho és el comte Largo
que dona i infants tenia.
Abantes de ser casat
casament em prometia
i amb sa promesa que em feia
ma llibertat conseguia.
-Si això és veritat, la Infanta,
la vostra honra està partida.
-Ell no està partida encara,
fent-se lo que jo diria.
-Donga-me consell, la Infanta,
que el meu nom ja bastaria.
-Faceu-lo venir a dinar,
a sa nostra taula un dia,
jo n'hi faré recordança
de lo que ell me prometia.-
El rei va fer una gran festa
de la gran cavalleria.
Quan a ca'l rei va arribar
un poc abans del migdia,
el bon rei el recibí
amb molta politiga,
i es calaren a dinar
acompanyats com solien.
Quan varen haver dinat,
a tots els donava guia
a passejar pels jardins,
que era lo que el rei volia,
menos el comte Largo,
que sempre l'entretenia.
-Si el rei em donàs llicència,
jo també me n'aniria.
-M'has de dir la veritat
de lo que et preguntaria,
si és veritat que tu dares
paraula a sa meua fia.
-Ja és veritat, el bon rei,
però l'hi deia per riure.-
Sentint aquesta raó,
la Infanta li reprenia:
-Ell bé t'ha de recordar
de lo que tu em prometies.
-Jo me'n recorda molt bé
de lo que jo us prometia,
mes pensí en el mateix temps
que tan ditxós no seria,
que era una altesa reial
i el rei no concediria.
Pensí d'anar per una altra
des meu igual, que sabia.
-Ara la tens que matar,
i et tens que casar amb ma fia.
-La comtessa no la mat
ni menos pel rei que siga.
No em faça per això el bon rei,
que això per vós no ho pendríeu;
que ses maldats que jo feia
ella culpa no en tenia.
-La comtessa has de matar
abantes que la nit siga;
mira que si no la mates
t'hi van els bens i la vida.
-Idò jo la mataré,
i en càrrec vostro que siga.-
Es tirà dalt es cavall,
que és superior i feia via.
Un poc abans d'arribar
la comtessa el recibia,
i el va trobar trasmudat,
no semblant lo que solia.
Promptament li preguntà,
com a costum que tenia,
si portava novedat,
perquè amb ell l'hi coneixia.
No li tornava raó,
que el cor no li resistia.
També li va preguntar
per sopar lo que volia,
i ell li tornà de raó:
-Ja em pareix que soparia-,
però gana de sopar
pensau que no n'hi havia.
S'abocà sobre sa taula
com a cosa que dormia,
i ella li va preguntar
que si tanta son tenia:
-Feis-me part de sa tristor
com me'n feis de s'alegria.
-Jo vo'n faré part, senyora,
més que el meu cor no voldria,
que abans de ser al matí
vos tenc de llevar la vida.
-¿I quina queixa teniu
'ver-me de llevar la vida?
-Queixa ninguna no tenc
des que us tenc de companyia,
però el rei m'ho ha manat
i faç lo que no faria.
-Feis-me un vestidet de dol
i duis-me a les terres mies,
i criaré es meus infants
així com vós ho voldrieu (1)
-No ho puc fer en això, comtessa,
que el rei no ho comportaria,
que jo pogués ser casat
mentres vós tenguésseu vida.-
Tancaren fora els tres fills,
cosa que fer no solien,
perquè no poguessen dir
a ca seua lo que hi 'via;
hi 'via molta tristor,
perquè ell conhort no tenia.
-Ell no m'heu de fer penar,
anc que us ho perdonaria.
Deixau venir es meus infants
per dar-los sa despedida.
-Això no ho puc fer, senyora,
perquè vos entristiria.
-Deixau venir es més petit,
perquè quissà mamaria
-Jo no el puc deixar venir,
que més us entristiria.
-Deixau-me dir una oració
de ses que jo dir solia.
Deixau-me dir dos paraules
que promptament estan dites:
Jo ells tots els deix citats
a la justícia divina.
A vós, comte, jo us perdon
per l'amor que vos tenia.-
El sendemà es demostrà
sa novedat que hi havia.
Ses campanes repicaren
totes quantes n'hi havia;
hi anaren cavallers
amb molta de companyia;
la portaren a enterrar
amb molta politiga;
i a casar-se no tardà,
que la reina no ho volia.
La infanta es va anar a casar
amb molta de politiga,
coberta de seda i or,
que dur-ne més no podia;
però res de tot allò
ell no li dava alegria.
Malalts el rei i la Infanta
perquè Déu ho disponia,
tots varen ser sepultats
tots en menos de sis dies,
i va quedar el comte Largo
amb els fillets que tenia.
