Cançoner de les Pitiüses

Se'n varen anar a caçar el rei bo i la regina.

Meuet no volgué callar ni en braços ni en cadira. Maria determinà per veure si callaria; li ne va fer un gros foc, veiam conhort si hi hauria, i amb sa calentor des foc Maria quedà adormida, i quan se va despertar Meuet va ésser cendra fina. La calà dins un plat d'or i la va oferir a Maria; la va dur a les cambres altes, allí on el rei dormia. Quan pujava escala amunt. Pensau quin cor que tenia. —Digués, mesquina de mi, com seré mal corregida. De quanta gent de cavalls que jo seré perseguida!— Quan vengueren de caçar el bon rei i la regina: —A on és lo meu Meuet? Poder-lo veure voldria. —Ell és a les cambres altes, allí on el rei dormia.— Trobaren el meu Meuet així com abans solia, amb so barretet as cap, vestidet de grana fina. Si polidet era abans, molt més ho era aquell dia.