Cançoner de les Pitiüses

Tres fies té lo bon rei, totes tres com una plata, i es va enamorar d'una, Garrideta, la més guapa, i un dia el rei li va dir Vaia, vaia, ma infanta, tu n'has de ser ma muier, madastra de tes germanes. —Pare, un tal no faré, madastra de mes germanes i avorrida de ma mare.— El rei va manar a sa mare la tancàs dins una cambra.² Per menjar, que li donàs carn de tonyina salada i per beure li dugués aigo de la mar sagrada [sic]. Passen dies, passen noches, Garrideta ja finava. Treu lo cap perla finestra, per veure si algú passava, i va veure ses germanes, que per allí passejaven. —Bones germanetes meues, donau-me un cantinet³ d'aigua, que tenc la garganta seca i la boqueta se'm 'brasa. —No te la beuràs, maldita, no te la beuràs, malvada, perquè no n'has volguda⁴ ser de ton pare enamorada, de tes germanes madastra i avorrida de ta mare.— [Passen dies, passen noches, Garrideta ja finava. Treu el cap perla finestra, per veure si algú passava, i]⁵ va veure la seua mare que amb filosa d'or filava. —Mare de la meua vida, donau-me un cantinet⁶ [d'aigua, que tenc la garganta seca i la boqueta se'm 'brasa.] —Jo no vo' la puc donar, que el bon rei vo' l'ha privada. [Passen dies, passen noches, Garrideta ja finava. Treu el cap perla finestra, per veure si algú passava,]⁷ i en⁸ va veure un cavaller que amb son pare passejava. —Pare meu, bon pare meu, donau-me un canteret [sic] d'aigua, jo faré el que em manareu. Manà elrei a sos criats que l'hi anassen a buscar, que li anassen a dur aigua de la font del Romerar, que es que primer arribaria guanyaria una ciutat.⁹ Quan varen ser a mig camí ja la¹⁰ varen tornar a cridar: —Veniu, criados, veniu. Garrideta ja ha finat.— Maria l'encaminava, els àngels li feien llum, per amunt se la'n pujaven.¹¹ La terra se¹² va obrir, pare i mare se n'entraren al profundo de l'infern.