Cançoner de les Pitiüses

El rei tenia tres fies, totes tres com una plata. El rei s'enamorà d'una, i ho va ésser na Delgadeta, i va dir: —Vai Delgadeta, tots dos tenim de casar-nos. —Mon pare, això no ho pot ser, que la llei de Déu no ho mana jo ésser l'esposa del rei, madastra de mis germana, i llavò sa pobra mare 'ver de viure malcasada.— I el rei se va enteressar i Delgadeta fon tancada. —Per beure li heu de dar aigo de la mar salada.— I es calà en el balcó i a veure qui passetjava, i va veure una germana que per carrer passetjava. —Vine aquí, germana meva, a donar-me un gotet d'aigo, que tenc la garganta seca i el curasson que mabrassa. —Aigo no te'n puc donar, que el rei te la té privada. i si jo aigo et donàs, d'ell seria castigada.— I estant allí en es balcó i a veure qui passetjava, Veié la reina, sa mare, que pes carrer passetjava. —Veniu, mumare, veniu a donar-me un gotet d'aigo, que tenc la garganta seca i el curasson que mabrassa. -Aigo no te'n puc donar, que el rei te la té privada, i si jo te la donàs, d'ell seria castigada.— I estant allí en es balcó i a veure qui passetjava, va veure el rei, su pare, que per carrer passetjava. —Veniu, mon pare, veniu a donar-me un gotet d'aigo, que tenc la garganta seca i el curasson que mabrassa, que en haver-me-la beguda faré lo que em manareu.— I el rei, que va sentir això, va enviar tots es soldats a sa font millor que hi havia a portar aigo a sa fia, o vi des millor que hi ha, i es primer que arribarà gonyarà una ciutat, i es darrer que arribarà se li farà saltar es cap. Pujaren escala amunt. Delgadeta ja finava Maria li feia llum i es àngels l'encaminaven, Delgadeta ja és al cel per tota una etrenitat, i son pare és a l'infern, ara i sempre condemnat.