Cançoner de les Pitiüses

El rei tenia tres fies, totes tres com una plata. Ell se va enamorar d'una, va esser sa més petiteta, i li va dir: —Delgadeta, tu m'has d'esser enamorada. —No vui ser muier del rei, madastra de ma germana, i la trista de ma mare viure trista i malpassar.— í el rei, que això va sentir, Delgadeta va tancar; no li dava menjar ni beure, sinó tonyina salada. Passen dies, passen noches, Delgadeta set passava. Un dia sortí al balcó per veure qui es passetjava. Va veure que era sa germana, que per el carrer passava. —Germana, meua germana, germana de la meua vida, si em dasses un gotet d'aigo, te la ben agrairia; tenc la garganta seca i una set que a mi m'abrassa. —Jo no te la puc donar, que el bon rei te l'ha privada. —Llavò, en 'ver-me-la beguda, faria lo que el rei me manaria.— Passen dies, passen noches, Delgadeta set passava. Un dia sortí al balcó per veure qui es passetjava. Va veure que era es germà, que per el carrer passava. —Germà meu, o germà meu, germà de la meua vida, si em dasses un gotet d'aigo, te la ben agrairia; tenc la garganta seca i una set que a mi m'abrassa. —Jo no te la puc donar, que el bon rei te l'ha privada. —Llavò, en 'ver-me-la beguda, faria lo que el rei me manaria.— Passen dies, passen noches, Delgadeta set passava. Un dia sortí al balcó per veure qui es passetjava. Va veure que era sa mare, que per el carrer passava. —Mare meua, mare meua, mare de la meua vida, si em dàsseu un gotet d'aigo, vos la ben agrairia; tenc la garganta seca i una set que a mi m'abrassa. —Jo no te la puc donar, que el bon rei te l'ha privada. —Llavò, en 'ver-me-la beguda, faria lo que el rei me manaria.— Passen dies, passen noches, Delgadeta set passava. Un dia sortí al balcó per veure qui es passetjava. Va veure que era son pare, que allí tres hores sentava. —Pare meu i pare bo, pare de la meua vida, si em dàsseu un gotet d'aigo, vos la ben agrairia; tenc la garganta seca i una set que a mi m'abrassa; llavò, en 'ver-me-la beguda, faria lo que em manaria.— Ell va manar a los criadus que li anassen a dur aigo; que es primer que n'hi duria gonyaria son palau. Quan varen ser a mitjan escala, Delgadeta ja finava; es àngels li feien llum, Maria l'encaminava; ses calderes d'Alaró ja bullien per son pare; ses campanes de l'infern ses més fortes s'estellaven. Delgadeta ja és al cel amb lluminatges enceses; son pare ja és a l'infern per tota una etrenidat.