Cançoner de les Pitiüses

El rei tenia tres fies, totes tres com un fil d'or, i se va enamorar d'una, Margalida, sa major. Sa mare, quan ho va sebre, la va tancar dins el convent, i per beure li donaven aigua de la mar salada, i per menjar li donaven tonyina i cosa salada. Passen dies, passen noches, Margalida sun passava. Ella, de set que tenia, treia el cap a la ventana i veia sos germanets que amb pilotes d'or jugaven. —Germanets, bons germanets, si em dàsseu un cantre d'aigo, que tenc la garganta seca, sa boca que un foc m'abrasa. —Aigo no te'n podem dar, que del rei n'estàs vedada.— Passen dies, passen noches, Margalida sun passava. Ella, de set que tenia, treia el cap a la ventana i veia ses seues germanes que amb güietes d'or brodaven. —Germanes, bones germanes, si em donàsseu un cantre d'aigo, que tenc la garganta seca, sa boca que un foc m'abrasa. —Aigo no te'n podem dar, que del rei n'estàs privada.— Passen dies, passen noches, Margalida sun passava. Ella, de set que tenia, treia el cap a la ventana. Va veure sa mare seua, que amb altres senyores 'nava. —Mare meua, mare meua, mare de la meua vida, si em dàsseu un cantre d'aigo, que tenc la garganta seca, sa boca que un foc m'abrasa. —Aigo no te'n puc donar, que amb ton pare hi ets amiga i amb ta mare baraiada.— Passen dies, passen noches, Margalida sun passava. Ella, de set que tenia, treia el cap a la ventana i veia son pare seu, que amb altres cavallers 'nava. —Padre meu, padre meu, padre de la meua vida, si em dàsseu un cantre d'aigo, que en tenc la garganta seca, sa boca que un foc m'abrasa, i quan me l'hauré beguda, ja faré lo que direu.— El rei, quan va sentir això, va enviar els seus criats que li anassen a dur aigo, que el primer que arribaria una ciutat gonyaria. Quan arribaren allí, Margalida badaiava. Els àngels li feien llum, Maria l'encaminava, i son pare i sa mare aquella nit se n'entraren. El rei tenia tres fies, totes tres com un fil d'or.