Cançoner de les Pitiüses

Es calà sa capa blava i son minyonet cobrí; de sa sang que ella brollava es cavall va revestir. En ser allà, dins un boscatge que feia por de mirar: —Resa quatre parenostros, aquina tens de finar.— Vulgué Déu per la ventura que son fillet va parlar, —Parlau, minyonet, parlau, ara que podeu parlar. -No puc parlar més, ma mare, que Déu més lloc no m'ha dat. Aquest pastoret que ve mos dirà la veritat. —Pastoret, bon pastoret, digueu-mos la que ha passat: Ses campanes de Lió ¿per quin Sant han repicat? —Per sa mare de don Carlos que amb un tro ha rebentat, per mor d'un fals testimoni que dalt sa nora ha posat.