Cançoner de les Pitiüses

—.... —No em parlis de mia Arbola, que m'ha fet enquietar. M'ha tractat de puta vea, i a tu, fii d'un capellà. —Si això és veritat, mumare, ella me l'ha de pagar.— I es posà dalt el cavall i a recibir-la va anar. —Mi Arbola té un ninyu, un ninyu per batiar. —Si ella, abans de parir-lo el 'gués pogut rebentar! —No digues això, en Fernandus, que li és mal informat. —Mi Arbola, surt d'aquí. Mira, no em faces venir. —Mi Arbola no eixirà perquè es deixa de parir.— Es calà sa capa blava, dalt es cavall se tirà. Ses cunyades, quan la veren, l'eixiren a recibir. De sa sang que ella brollava, es cavall va revestir. En ser allà dins es boscatge, que feia por de mirar: —Resa quatre parenostros, aquina tens de morir.— Volgué Déu, per la ventura, que son fill et va parlar: —No puc parlar més, ma mare, que Déu no m'ha dat més lloc. Passau un poc més envant, trobareu un pastoret, trobareu un pastoret que us dirà la veritat. —Pastoret, bon pastoret, digueu-mos la veritat. Ses campanes de Liorn per quins han repicat? —Per sa mare d'en Fernandus, que amb un tro n'ha rebentat, per mor d'un fals testimoni que dalt sa nora ha posat.