Cançoner de les Pitiüses

Baixa una nina de França ben calçada i ben vestida, per anar dret a paleci, que pare i mare hi tenia. I es va aturar a descansar a s'ombra d'un taronger, sa soqueta era de plata, sa ramereta d'or fi. Va passar un cavaller a cavall amb una mula. Equè fas aquí, infanta Equè fas aquí, alma mia? -Jo lo que buscava aquí era bona companyia. -Si tu companyia vols jo som es qui te'n faria. Posa't damunt el cavall i has d'anar dalt la sella. -Jo em pos damunt el cavall per l'honra seua i la mia.- Passaren dos-centes llegos i la infanta se'n reia. -De què te n'enrius, infanta? De què te'n rius, alma mia? -No me n'enric del cavall ni me n'enric de la sella, me n'enric del cavaller amb tanta covarderia: porta donzelles pel món i els ne guarda cortesia. -Volta, volta mi cavall, que tard t'has regonegut, que jo ja som a ca meua i tu no m'has conegut. Abans d'anar-te'n d'aquí m'has de dir de qui ets fia. -Jo som fia de don Carlos, neboda de don Garcia. -I si això n'és veritat, los dos germanos seríem.- I es daren cent mil abraços, amb tristor i gran alegria.