Cançoner de les Pitiüses

Dematí de matinada del dia d'Ascensió el portal li enramellaren de flors y fuyes d'olor. ¿Quí l'ha enramada á la port posanthi tantes flors? ¿será lo comte don Jaume ò es el fiy del conrador? Qui l'ha feta l'enramada no es cap fiy de conrador; l'ha feta 'l comte don Jaume, nebot del Emperador... El comte se passetjava de la finestra al balcó, refinant-se ara les barbes, tocant su-ara 'l guitarró per festetjar la senyora qu' está dalt del mirador. com veya goytar la dama cantava aquesta cançó: «Rosa vera, rosa fresca, rosa de viva color, com vos erau petiteta dalt del braç vos duya jo, mes com vos tenia als braços no 'us podia servir, no, y ara que vos serviria teniu altre servidor. Recordau que'm prometereu quan era petita un dó. Rosa vera, rosa fresca, rosa de viva color...» -¿Quin dó 'us prometí, don Jaume, ¿quin dó voleu que jo us don? -Jo pogués dormir, senyora, una nit sense temor dins un llit cobert de roses tot solet, solet amb vos. -Be hi podeu dormir, don Jaume, sens temença de l'espòs; mon marit es á la caça pels serrals del Aragó. -Si això es veritat, la bella, tirli maledicció. Si dich que'l cativin moros, rescat tindria 'l traydor; una volta 'l cativaren, y 'n torná quiti ben tost; qu' ell té molta de riquesa y molts d'amichs a favor. Rabi' li mat cans y cusses, les áligues sos falcons; y al passá 'l riu , la riuada ell y son cavall se 'n port. Diguent aquestes paraules tocan al portal major. -¿Quí pot tocar á tal hora si 'l vostro marit no fos? -¡Trista de mi mesquineta, avuy morirèm els dos! -Anau li á obrir senyora, devallau hi sens temor; obriu la porta petita abans d'obrir la major; surtiré per la portella ò pujaré al mirador. Ella devalla l'escala tramudada la color. Totduna que obri la porta li va entrar gran tremolor. -¿Qu'es lo que teniu, senyora? pareix que vos he fet por, ò teniu amich á casa ò anau á trahició; he perdut la clau del porxo ab la clau del mirador. -Si axò es veritat, senyora, tornau en vostres colors; si les claus eren de ferro d'argent les faré fer jo, y si la plata no hi basta d' or que hi bastará mellor. Un cavall troba á l' entrada fermat ran del cualcador. -Bon cavall, ¡y còm eguina! ¿ahont es el seu senyor? -Agrahiu lo á 'n el meu pare que avuy l'ha enviat per vos. -Dau gracies á vostron pare, bons cavalls sap que tench jo; ¿còm es que quan no 'n tenia no 'n enviava llavor? (Pel cavall trobas escusa, pel cavaller crech que no.) Quan arriban á la sala veu roba en el penjador. -De qui'n es aquesta cota perfilada de galó? -Ma mare la 'us ha enviada pel dia d'Ascensió -Dau gracies á vostra mare, bones robes ne tench jo; ¿com es que quan me 'n mancaven no 'n enviava llavor? (si pet tot trobas escusa, no 'n trobarás pel traydor.) -¿De quí s'es aquesta espasa que té la creuera d'or? -Agrahiu la á 'n el meu pare que l'ha enviada per vos. -¿Y aquell cap que veig d'un jove qu'está en el meu dormidor? -Senyor, es un cunyat vostre, es el meu germà major; ha arribat d'una batalla tirantse al llit de repòs. -Acostau la llumanera, que be lo vuy veure jo... -¿Mataume, senyor mataume, que la culpa la tench jo! -Que us mat Deu que 'us ha criada, qui té poder per axò. Dona l'espasa á don Jaume, nebot del emperador, ell va tirar de la seua y batallaren tots dos... l'un moria a trencar l'auba, l'altre com exia 'l sol; la bella d'esglay moria l'hora de missa major.