La senyora al balcó estava
pentinant-se la cueta.
Va passar un cavaller,
sonant una guitarreta.
—Si pogués estar, senyora,
una nit sense temor.
—N'hi pot estar-n'hi una
i ses que vuiga també.
Tenc mon marit a la caça
en es putxos d'Aragós.
—Si això és veritat, senyora,
anit dormirem es dos.—
Estant amb aquell combat,
la porta varen tocar.
—Qui és qui toca a la porta,
que a tal hora vol entrar?
—Ell ho és ton marit teu,
aixeca't, deixa'l entrar.—
Sa senyora se n'hi anava,
trencada de color està.
—Què és això de missenyora,
que ha mudat tant de color?
Que en tendra d'amic a casa
o em 'nirà de tració?
—No li tenc l'amic a casa
ni li vaig de tració,
però m'han caigut ses claus
des més altu mirador.
—No és això de missenyora
per mudar tant de color.
Si ses claus eren de plata,.
d'or fi les faré fer jo,
i si al cas eren de ferro,
no valien nada, no.
De qui és aquell cavall
que hi ha en el reguinxador?
—Vostro és, senyor don Verdú,
mon pare le hi envio.
—Moltes gracis a mon pare,
bon cavallu tenga jo;
quan cavallu no tenia,
no me n'enviava, no.
De quin són aquelles robes
que pengen en es balcó?
—Vostres són, senyor don Verdú,
mon pare le hi envio.
—Moltes gracis a mon pare,
bones robes tenga jo;
com jo robes no tenia,
no me n'enviava, no.
De qui és aquell calçadu
que hi ha davall es caixó?
—Vostro és, senyor don Verdú,
mon pare le hi envià.
—Moltes gracis a mon pare,
bon calçadu tenga jo;
quan calçadu no tenia,
no me n'enviava, no.
De qui són aquelles armes
que estan a s'arrambador?
—Vostres són, senyor don Verdú,
mon pare le hi envio.
—Moltes gracis a mon pare,
bones armes tenga jo;
quan jo armes no tenia,
no me n'enviava, no.
De qui és aquella cabeça
que hi ha as meu reposador?
—És sa vostra sang mateixa,
que és es meu germà major.
—Enceneu-me'n un candil,
que amb ell me vui veure jo;
que si no és ma germanu,
ha de morir ell o jo.
—Que em mati, senyor don Verdú,
que sa culpa la tenc jo.
—Que et mati qui t'ha criada,
que et mati nostro Senyor.—
Un va tirar una daga,
s'altre tirà un dagó.
Un va morir trenca d'alba,
s'altre a solei eixidor,
i ella va morir d'espant
hora de missa major,
i un petitet que hi havia
va morir de regiro.
