Cançoner de les Pitiüses

Perduda, l'haurem¹ perduda, la carta de navegar, va estar nou mesos dalt l'aigo sense mai terra tocar. -Mos pujam a jugar al cetro, la sort ane qui caurà?- I la sort va anar tan mala que an el patró va tocar. ..... -Al·lots, qui serà de valtros, que dalt l'arbre pujarà?- Va respondre es més petit: -Patró, jo hi quiero pujar.- Quan va ser dalt l'arbre mestre, mariner es posà a plorar. -De què plores mariner? de què plores ara ja? -Veig una torreta blanca amb dos colomins a volar, també hi veig una senyora amb un rosari en sa mà. Resem naltros `xí com ella, la Sang² nos assistirà.- Mentres deia aquestes paraules mariner cau a dins mar, i el dimoni tan sotil aluego el va anar a temptar: -Què me dones mariner i jo te sacaré³ de l'aigua? -Yo te daré mi naviu, y mi oro y mi plata. -Yo no quiero tu naviu, ni tu oro ni tu plata, només que cuando te mueras me entregues a tu alma. - Yo el alma la entrego a Dios, a la virgen del Rosario y lo demás que me queda a la virgen del Candelario.