INFORMACIÓ
Número de fitxa | 740

Subgènere | Històries

                            Romançons

Estil | Glosat

Temàtica | Accident.

Subtemàtica |

Recollit per | Isidor Macabich

Transcrit per | Isidor Macabich

Data | anterior 1954

Font | Historia de Ibiza Tom IV Costumbrismo. pàg. 174-175. Font original: Romancer tradicional Eivissenc. Editorial Moll. Palma 1954.

Variant |    740   /   846   /   931   /   2490   /   2491   /   2708   /   2709   /   2710   /   2987   /   3007   /   3019   /   3025   /   3031   /   3068   /   3070   /   3078   /   3092   /   3126   /   3127

Observacions | Fragment. Per a més dades i versions d'aquest romanço: http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/mayurqa/index/assoc/HASH01d7.dir/Mayurqa_1977_78v17p229.pdf

Naufraig / Preguem la Verge Maria...

Preguem la Verge Maria, cristians, devotament, que mos ajud aquest dia i mos do bon salvament. Eren tres naus molt hermoses i anaven molt ben armades: Mestre Joan de la Punta, En Torres i En Pujades, i tota sa mellor gent. Preguem la Verge Maria, cristians, devotament Es diumenge, es sol ixent, partírem de Berberia, demanant un bon ponent per seguir la santa guia; tothom anava riguent. Preguem la Verge Maria, cristians, devotament. Es dilluns de bon matí, navegant amb mar bonança, es ventet era molt poc, no tenim res que ens alcança; tothom anava content. Preguem la Verge Maria, cristians, devotament. Es dimarts, després dinar, ja la fortuna ens comanda; vérem les dos naus mainar i timons dats « la banda. Mestre Joan, promptament, taià a l'arbre la cintura; amb aqueixa rivoltura arbre sec anam corrent. Preguem la Verge Maria, cristians, devotament. Es solei se'n va a la posta, ja mos vol desemparar; la nit queda murmusera i es ventet a refrescar, amb uns aires de Turquia i un tan furiós corrent, preguem la Verge Maria, cristians, devotament. Allà, devers mitjanit, varen sentir un gran crit. Quan va ser a sa matinada es pilot va anar a mirar: -Ai, germanets estimats, no puc les naus devisar. Aquell crit que anit sentírem mos venia per ponent; era nostra companyia que es negava malament. Preguem la Verge Maria, cristians, devotament. Dies fa que anam per s'aigua, no hem pogut terra trobar.. Hem perduda ben perduda sa carta de navegar. Hem acabat ses viandes, no tenim res per menjar. Ara haurem de treure busques per qui 'víem de matar. Vulgué Déu o la ventura que an es patró va tocar. Es mariners, tots amb armes, el volien degollar; ell també tragué se« seues per poder-se defensar. Va dir:—Qui serà de valtros que dalt s'arbre pujarà Jo li daria ma fia i una nau per navegar, si no està emmaridada des que no hi he anat ençà.— Va respondre es més petit: —^Patró meu, jo hi vui pujar. Si no m'enganya la vista, veig terres a verdejar, una colometa blanca i dos coloms a volar. Deu ser la Verge Maria que per naltros ve a pregar; naltros pregarem a ella que a bon port mos deix entrar i ens porti a bon salvament. Preguem la Verge Maria, cristans, devotament. Ell ho érem més de cent, tot hòmens de fantasia, i ara mos veim dins Turquia tres persones en turment. Ploraran ses maridades que els marits esperaran, i també pares i mares que hi tenen els seus infants. Ell se pigaran pel pit: —-Ai, que dolorosa vida anam passant per tot temps! Preguem la Verge Maria, cristians, devotament, que mos ajud aquest dia I mos do bon salvament.