Preguem tots Verge Maria,
crestians, devotament,
mos ajut en aquest dia,
mos dó port bon salvament.
Un diumenge dematí,
que feia sol i argent,
partiren de Barbaria
desitjant lo bon ponent (bis),
per fer-ne una santa ardia
amb sos aires dins Turquia
un sant furiós corrent.
Preguem tots, etc.
I es dilluns dematinet,
navegant en mar bonança,
i amb so ventet fresc i llarg
no tenguent res qui ens alcança (bis)
tothom anava content.
Preguem tots, etc.
I es dimarts después dinar
la fortuna ja els comanda.
Veren los tres naus mainar
i es timó dat a la banda.
Mestre Joan, tan valent
i amb tanta de rivoltura,
taia l'abre a la cintura
i abre sec a la corrent.
Preguem, etc.
I allà devers mitjanit,
es pilot sortí a mirar.
—I aqual sirà de tots voltros
que dalt l'abre pujarà?
Jo li daria ma fia
i una nau per navegar,
sinó que està esmarisada
des que me n'he anat ençà.—
I es més petit va respondre:
—Patró meu, jo hi vui pujar.
Si la vista no m'enganya,
veig terres a blanquetjar,
una palomina blanca,
dos palomins a volar,
i això deu ser nostra Mare,
que per naltros deu pregar.
Naltros preguem tots per ella
i a bon port mos portarà (bis)
i també bon salvament.
Preguem, etc.
I es patró que està a la platja
corre perill de morir.
Crida la gent de passatge
i a les noches va venir,
i un mucheru tan valent,
i amb tanta de valentia:
—Si tu em rescates ma vida,
jo et daré tot mon intent.—
I es més petit va respondre:
—Patró meu, prengueu conhort,
que ningun de la nau vostra
no escaparà de la mort,
que estam a un lloc dolent
i la corrent mos hi envia.
Preguem, etc.
Barcelona, quan te'n rius
quantra en Catalunya nunya,
eren los tres naus perduts,
la flor de tanta gent.
Preguem, etc.
