Cançoner de les Pitiüses

La porquerola El rei ne fa fer de crides,¹ en fa fer i en fa desfer. Diu que hem d'anar a peleiar es més noble passatger. Equè farà, don Joan, que la muier jove té? L'encarregarà a sa mare, que ella se'n cuidarà bé. Li digué: —Vós sou ma mare, jo us encarrec ma muier. No me li faceu fer feina que amb trebai l'haixga de fer, que ella ve de gent honrada i us aprecia també. No me li faceu fer feina
sinó brodar i cusir. No me li faceu dur aigo
amb so poal mitjancer, que en duga amb so poal de plata, que per ella vaig fer fer. Diu: -Ves i no tengues ansi, que jo me'n ben cuidaré, que li faré xocolata i es matí la hi donaré. I ell se'n va descansat pensant: -Se'n cuidarà bé. I as cap de ses set setmanes porquerola la va fer. I as cap de set anys que hi havia, que don Joan va tornar, se'n va anar allí on na porquerola² vestit de gran cavaller, i d'is tant [sic] temps qui havia que ella ja no el conegué, i ell no es va donar a conèixer i en sa seua muier -Bones tardes, porquerola. -Bones tardes, cavaller. Ara em diràs, porquerola, de qui és tant de porquer? -De don Joan del Vilatge, Déu lo torn prest, si convé, Sa vida que he de passar, com ell me'n defensaria! -Ara em diràs, porquerola, quina feina tens de fer? -Set fusades cada dia, tres feixos de llenya fer, i portar tota s'altra aigo i gordar tant de porquer. -Ara em diràs, porquerola, i equè et donen per comer? -Un tros de pa d'ordi cada dia; ai si jo prou ne fengués! La prengué dalt es cavall, al vilatge³ i se l'endugué. I quan va ser a sa ciutat, prop de ca seua també, ja li va dir: -Abaixa, no fos que trobàs què dir. I ell se va endavantir, va ser a ca seua primer. -Bones tardes, hostalera. -Bones tardes, cavaller. -No donaria posada i a un noble passatger? -Jo li donaré posada i el demés que haixga mester. -Ara em diràs, hostalera, jo anit de què soparé? -De pollastres i gallines soparà el bon cavaller. -I em diràs: la porquerola també, de què soparà? -D'un enciam de cames-roges, que jo les hi tremparé. -De pollastres i gallines, que jo les hi pagaré. Ara em diràs, hostalera, i anit a on dormiré? - No dormiràs amb ma fia, que no t'ho comportaré. Dormiràs amb na porquerola, que ella és bona de ginyer. - I ella, que va sentir això, llavò també respongué: -Fa set anys que estic sense home, i anit també hi estiré. - l'agafà per un braç i as quarto se l'endugué, i ella de plors i de Ilantos sa casa es descobrigué, reclamant don Joan del Vilatge, Déu el torn prest si convé. -Sa vida que jo he de passar, com ell me'n defensaria!- I ell que va veure això: [...] -Si vesses el teu marit, amb equè el coneixeries? -No el coneixeria en sa cara, perquè ell color no hi tenia, però en es costat esquerre un senyalet hi tenia.- I es descordà es jupetí, i es departà sa levita. I ella que va veure això: [...] que ell ho era el seu espòs però que no el coneixia. Es varen dar un abraç com a marit i muier. -Ara aniràs diguent lo que jo et preguntaré: A on tens aquell vestit de seda que quan me casí et vaig fer? -Pregunta-ho a ta mare, per ses fies el prengué. -A on tens es poal de plata que quan me casí et vaig fer? -Pregunta-ho a ta mare, per ses fies el prengué. - el sendemà de matí tan prompte com s'aixecà, se'n va anar a cridar na porquerola ..... -Hala, aixeca't porquerola, que es porcs ja van pes carrer.- I don Joan del Vilatge llavò també respongué: -Que hi vagin ses vostres fies, que jo jec amb ma muier. Que si no fósseu ma mare de vós faria un cremer, i ventaria ses cendres dalt es puig més alt que sé.-