El Rey n' ha fetes fer crides,
(Ay viva l' amor!
que crides n' ha fetes fer
que viva, viva,
que á n' els cavallers mes nobles
á la guerra 'ls ha mester
que viva la flor
del taronger.)
-Jo que tench la muller jove
¿á 'n quí la dexaré?
La dexaré á ca ma mare
que me la guardará be.
-Ma mare, la mia mare,
jo vos entrech ma muller;
no li faceu fer cap feyna
sino cosir y broyder;
si devalla a cercar aygo
dauli 'l poal mes lleuger,
aquell poalet de plata,
que per ella s' he fet fer.
-Vetèn, mon fill, á la guerra
com pertoca á cavaller;
vetèn, vetèn descansat,
que molt be la 't gordaré.
Al cap de les set setmanes
porquerola la va fer...
y del cap de los set anys
veu venir un cavaller.
-Deu vos guart, la porquerola.
-Deu mantenga al cavaller.
-¿No 'm diriau, porquerola,
de quí s' es aquest terrer?
-De don Juan del Vilatge,
Deu lo duga si convé.
-¿Voldriau dir, porquerola,
de quí n' es aquest porquer?
-De don Juan del Vilatge,
jo som la seua muller.
-¿Voleume dir, porquerola,
què vos donan per manger?
-Un bocinet de pa d' ordi,
no tant com n' he de mester.
-¿Voleume dir, porquerola,
de quin' aygo vos beveu?
-Als coconets d' aygo tèrbola
vaig á beure cont tench set.
-¿Voleume dir, porquerola,
quína feyna vos fan fer?
-Set fusades tench de tasca
y un feix de llenya que fer.
-Aspiau les set fuades,
jo 'l feix de llenya 'us faré
y á les anques del cavall
á la casa 'l vos duré.
Ab la punta de l' espasa
el feix de llenya li feu.
-¿voleume dir, porquerola
quín hostal hi ha avinent?
-A casa la mia sogra
trobarèu tot lo mester.
Quan foren prop del vilatge,
-Donaume 'l feix, cavaller,
que per res del mon voldria
que rallás de mi la gent.
-Deu vos guart, bona hostalera.
-Deu mantenga al cavaller.
-¿No 'm diriau, hostalera,
quin sopá anit trobaré?
-Tench capons y tench gallines,
qu' es sopar de cavallers.
-¿No 'm diriau, hostalera,
anit ab quí soparé?
-Sopará ab la meua filla,
aquesta honra li ha de fer.
-¿Voleume dir, hostalera,
anit amb á quí jauré?
-No jaurá ab la meua filla,
que la 'n guardaré molt be;
pot jaure ab la porquerola,
no sé si la hi ginyaré...
Porquerola, porquerola,
¿vols dormí amb el cavallé?
-Si don Juan vos sentia
vos ne gordariau be.
Set anys ha que no tench homo,
anit tampoch ne tendré;
jauré al replá de l' escala
com la cuça y 'l ca llebré,
esperant que 'l marit venga
qui 'm volia tant de be.
L' agafa per la má blanca
y á la cambra la dugué.
-Ja que no m' has conegut
ara jo 'm descubriré:
¡Catalina, Catalina,
tu n' ets la meua muller!
La porquerola en sos braços
tan alegre romangué
que no s' pot dir l' alegria,
l' alegria que tengué,
ni l' abraç que se donaren
com á marit y muller.
-Treute 'l vestit de porquera,
que jo no 'l veja may mes;
¿ahont son les robes bones
que tu tenias primer?
-Vostra mare le m' ha preses,
vostra germana les té.
-¿ahont tens, Catalineta,
la cinta d' or que 't vaig fer?
-Demanaula á vostra mare
que pa sa filla la té...
-Ala, axequèt, porquerola,
que 'ls porchs ja van pel carrer;
axequèt, dona vellaca,
que dorms amb un foraster.
-Que s' axech la vostra filla,
que jo jech amb ma muller;
si no fosseu mare mia
(Ay viva l' amor!
de vos faria un cenré
que viva, viva,
y la cenra ventaria
en el puig mes alt que sé.
que viva la flor
del taronger.)
