Un dia de sol i vent
partírem de Barbaria.
N'hi havia mil o cent,
tots jóvens de fantasia.
Un se va girar a darrere,
va dir: —Dios, madre mia,
cuidau's bé de ma muier,
no me li faceu fer feina,
no me li faceu fer feina,
sinó cosí i brodar,
poar amb so poal de plata,
que per ella el vaig comprar.
—Vés-t'en, fii meu, descansat,
que jo d'ella em cuidaré.—
I as cap de set setmanes,
porquerola ja va esser,
i llavò as cap de set anys,
per quan don Joan vengué.
—Bones tardes, porquerola.
—Bones tardes, cavaller.
—Ara em diràs, porquerola,
de qui és tant de porquer?
—Són d'en Joan des Vilatge,
Déu lo torn prest, si pot ser.
—Ara em diràs , porquerola,
quina feina te fan fer?
—Set fusades cada dia
i un feix de llenya també.
—Ara em diràs, porquerola,
aquè t'han dat per menger.
—A jo m'han dat panet d'ordi
i no tot es que he de mester.
—I tu fes ses set fusades,
jo es feix de llenya et faré.—
I quan lo va tenir fet,
dalt es cavall la tirà,
perque la gent de Vilatge
que no hi trobàs què adobar.
—Bones tardes, hostarola.
—Bones tardes, cavaller.
—Ara en diràs, hostalera,
jo anit de què soparé.
—De galls i gallines frites,
que jo els hi ben rostiré.
—També em dirà, porquerola
anit de què soparà.
—De cames-rotges bullides,
que jo les hi vui trempar.
—Porquerola soparà
as costat de cavaller,
que ha sét a primer persona
que d'Eivissa conegué.
—També en dirà, hostalera,
jo anit amb qui dormiré
—Dormiràs amb porquerola;
si ella ho vol, jo també.
No dormiràs amb ma fia,
que jo la ben gordaré.
Dormiràs amb porquerola,
que ella és bona de ginyer.—
Va respondre porquerola
i veureu aquè els digué:
—Fa set anys que estic sense home,
i anit també hi estiré.—
Amb una empenta la tira
as costat de cavaller.
Ella molt fort s'exclamava:
—Si jo tengués mon marit,
si jo tengués mon marit,
com d'aquineta em trauria!
—Si tenguesses ton marit,
amb aquè el coneixeries?
—Amb unico senyal
que as costat esquerre tenia.—
Es va llevar es jaqueton
i es fé apartar sa camia,
i es donaren un abraç
com a marit i muier.
—A on són aquelles prendes
que ja saps que jo et vaig fer?
—Demana-les a ta mare,
que per sa fia les té.
—A on són aquelles robes de seda
que ja saps que jo et vaig fer?
—Demana-les a ta mare,
que per sa fia les té.
—A on és es poal de plata
que ja saps que jo et vaig fer?
—Demana'l a ta mare,
que per sa fia el prengué.—
Ell encara no era alba,
que sa sogra ja va esser.
—Alça't d'aquí, porquerola,
que es porcs ja van pes carrer.
Aixeca't, mundana, bruta,
que has dormit amb cavaller.
—Que s'aixequi vostra fia,
que s'aixequi vostra fia,
que si no fósseu mumare,
de vós faria un cendrer
i us ventaria sa cendra
dalt es puig més alt que sé.
