INFORMACIÓ
Número de fitxa | 930

Subgènere | Històries

                            Romançons

Estil | Glosat

Temàtica | Família.

Subtemàtica | Relacions sogra/nora

Cantador | Antònia Costa Castelló. La Mola. (n. 1888).

Recollit per | Baltasar Samper - Ramón Morey

Transcrit per | Baltasar Samper - Ramón Morey

Data | anterior a 1928

Font | Obra del cançoner popular de Catalunya. Vol. X. Memòries de missions de recerca pàg.: 209- 210

Variant |    709/   741   /   742   /   841   /   883   /   910   /   930   /   1084   /   2971   /   2998   /   3006   /   3014   /   3030   /   3067   /   3079   /   3081   /   3135   /   3136

La Porquerola – Un dia de bon matí...

Un dia de bon matí, un dia de sol i vent, partiren de Barbaria, que ho eren mil i tants cents. Com varen ser per avant, un se va girar endarrere. Va dir: —Diós, madre mia, cuidau's bé de ma muier i no li faceu fer feines que ella no les sapi fer, sinó cosir o brodar, que és sa feina que sap fer, i no la faceu poar amb so poal gran, ni manco amb so mitjancer, sinó amb so poal de plata que per ella n'hi fet fer. —Vés-te'n, fii meu, descansat, que jo d'ella cuidaré; li faré sa xacolata i llavò la hi portaré.— I as cap de ses set setmanes, porquerola ja ho va ser. I llavò, as cap des set anys, que don Joan va tornar, va ser sa primer pressona que d'Eivissa conegué. —Bones tardes, porquerola. —Bones tardes, cavaller. I ara em diràs, porquerola, quines feines tens per fer. —N'hi d'aspiar set fusades i un feix de llenya hi de fer. —I ara em diràs, porquerola, i aquè et donen per menjar. —Algun bocí de pa d'ordi, i encara n'hi hagués prou. —I aspia les set fusades, que el feix de llenya et faré.— I quan lo va tenir fet, el carregà en es cavall, i antes d'arrimbar a ciutat el feix de llenya tirà, perque la gent de ciutat ja no hi tengués què adobar. —Bones tardes, hostalera. —Bones tardes, cavaller. —I ara em diràs, hostalera, anit de què soparé? —De galls i gallines frites soparà el bon cavaller. —I ara em diràs, porquerola anit de què soparà?— Va respondre la sogra i aquesta raó digué: —De un plat de cames-roges, que jo ja els hi tremparé. —De galls i gallines frites porquerola soparà, as costat des cavaller. I ara em diràs, hostalera, i anit amb qui dormiré? —No dormiràs amb ma fia, perque jo me'n cuidaré. Dormiràs amb porquerola, que ella és bona de ginyar.— Va respondre porquerola i aquesta raó digué: —Fa set anys que dorc sens homo i anit també hi dormiré.— I es va posar plors i llantus quan veixgué que la tancaven amb aquell gran cavaller. —Si jo tengués don Joan, que ell me vendria a ajudar! —Si tenguessin don Joan, tu si el ne coneixeries? —Ja el coneixeria, ja, amb un senyal dobló que as mig del seu pit tenia. —Vine as riplà de s'escala, que jo amb tu em declararé.— I en es riplà de s'escala sa camia es descordà i es senyal dobló mostrà, i es donaren un abraç com a marit i muier. —I on són es vestits de seda que per tu en 'via fet fer? —Vés, demana'ls a ta mare, que per sa fia els prengué. —I on són es mantons de seda que per tu en 'via fet fer? —Vés, demana'ls a ta mare, que per sa fia els prengué. —I on és es poal de plata que per tu en 'via fet fer? —Vés, demana'l a ta mare, que per sa fia el prengué.— I al ser endemà dematí, quan la sogra es despertà: —I alça't, alça't, porquerola, que es porcs ne van pes carrer. 1 aixeca't, porca i cotxina, que has dormit amb cavaller!— Va respondre don Joan i aquesta raó digué: —I enviau-hi vostra fia, que jo jec amb ma muier. Que, si no fósseu ma mare, de vós faria un cendrer, i en ventaria sa cendra dalt es puig més alt que sé.