Al poc temps de ser casat
aquestes noves tengué,
que hauria d'anar a la guerra.
¿On deixaré la muller?
Si la deix a les criades,
no me la tractaran bé.
La deixaré a ca ma mare,
que me la cuidarà bé.
—Ma mare, la meua mare,
aquí us entreg la muller.
No me li faceu fer feina,
sinó randa i broder.
No me li faceu dur aigua
amb el cànter més grosser,
sinó amb el cànter de plata,
que per ella l'hi fet fer.—
Al cap de les set setmanes
porquerola la va fer.
I al cap dels set anys que ho era,
va tornar el cavaller.
Abans d'arribar a ca seua
ja va veure aquell porquer.
—Bones tardes, porquerola.
—Bones tardes, cavaller.
—¿Em vols dir-me, porquerola,
de qui es aquest porquer?
—De la mare de don Jaume:
jo som la seua muller.—
Es tirà baix del cavall
i per les mans la prengué.
—Idò, vaja, porquerola,
ja és hora d'anar a pleguer.
—No hi puc anar-hi per ara;
moltes feines tenc per fer.
He de filar set fusades
i encara me'n falten tres.
He de dur un cànter d'aigua
amb el cànter més grosser,
i tenc que fer un feix de llenya,
que és lo que m'acansa més.—
Don Jaume, de tai d'espassa,
el feix de llenya va fer.
—Vaja, vaja, porquerola,
ja és hora d'anar a pleguer.—
La va pendre per les mans,
dalt del cavall la Pujé.
—¿Si vols les meues sabates
o anar a cal sabater?
—No vull les seues sabates
ni anar a cal sabater.
—Idò ves cap a ca teua,
que jo a l'instant hi seré.
—Bones tardes, donya Entresa.
—Bones tardes, cavaller.
—¿Em vols dir-me , donya Entresa
anit de què soparé?
—De gallina o de pollastre,
que és lo que acostumam fer.
—¿Y em vols dir-me, donya Entresa,
anit amb qui soparé?
—Soparà amb la meua filla,
si és a gust del cavaller.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Alça't, alça't, porquerola,
que és hora d'anar al porquer.
—Que hi vaja la vostra filla;
jo per avui no hi 'niré.
—Alça't, alça't, porquerola,
que jeus amb el cavaller.
—Que s'alci la vostra filla;
jo he dormit amb ma muller.
Si no és perquè sou ma mare,
de vós faria un fester,
i ventaria la cendra
dalt el puig més alt que sé.—
Diguent aquestes paraules
una satgeta caigué,
que va cremar donya Entresa
i se'n va emportar el cendrer.
