Cançoner de les Pitiüses

Un dia de sol ixent ¹ partiren de Barbaria, que n'hi havia mil o cent, tots jóvens de fantasia. Un se va girar endarrere i va dir: —Adiós, madre mía, Cuidau bé de ma muier, no me li faceu fer feina, més que cosir o brodar, no me li faceu poar aigua amb so poal més gran, ni tampoc amb so mitjà: faceu-l'hi poar amb so de plata, que per ella el vai [sic] fer fer. —Ves-te'n, fii meu, descansat, que jo d'ella em cuidaré.— As cap de ses set setmanes, porquerola ja va ser, i an es cap des set anys don Joan ja va venir. Va ser sa primer persona que d'Eivissa en vengué. —Bones tardes, porquerola. —Bones tardes, cavaller. —Porquerola, porquerola, de qui és aquest porquer? —És de don Joan del Vilatge, Déu lo torn prest si convé. —Ara em diràs, porquerola, tu quina feina et fan fer. —Set fusades cada dia i un feix de llenya també. —Tu faràs ses set fusades, jo es feix de llenya et faré, i ara em diràs, porquerola, tu què et donen per manger. —Panet d'ordi cada dia, no tot es que he de mester . . . . . . . . . i quan el va tenir fet dalt es cavall la tirà perquè sa gent des vilatge no hi trobàs què adobar. . . . . . . . . . —Bones tardes, hostalera. —Bones tardes, cavaller. —Ara diràs, hostalera, anit de què soparé. —De galls i gallines frites, que jo bé les fregiré. —També diràs, hostalera, porquerola de què soper. —D'un platet de cames-roges, que jo les ben tremparé. —Porquerola soparà de galls i gallines frites i as costat des cavaller. I ara diràs, hostalera, anit amb qui dormiré. — No dormiràs amb ma fia, que jo la ben guardaré, dormiràs amb porquerola, que ella és bona de ginyer.— Quan va vore la tancaven amb aquell gran cavaller, ella llantos i sospirs: —Ai, si tengués don Joan! Ai, si tengués don Joan, que prompte per mi vendria! —Si tenguesses don Joan, ambe què el coneixeries? —Amb una doble senyal que en es seu pit tenia.— I es descordà es gipó, es despartà sa camia. —Mira si és sa senyal que don Joan tenia.— Es donaren un abraç com a marit i muier. — On és es vestit de seda que per tu jo vaig fer fer? —Pregunta-ho a ta mare, que per sa fia el prengué.— Encara no va ser de dia que sa sogra ja hi va ser. —Aixeca't, bruta villana, que has dormit amb cavaller. — Que s'aixequi vostra fia, que jo dorm amb ma muier, que si no fósseu ma mare de vós faria un cendrer i ventaria sa cendra en es puig més alt que sé.