Subgènere | Històries
                            Romançons
Estil | Glosat
Temàtica | Corsarisme.
Subtemàtica | Rescat dona
Cantador | Catalina Costa Torres. Can Pau, Santa Agnès de Corona. (n. 1853).
Recollit per | Baltasar Samper Marquès i Ramon Morey Antich
Transcrit per | Cati Marí Serra
Data | 22 d’agost de 1928
Font | Documents de l'Obra del Cançoner C. 99, núm.60, (notació núm.414), lletra p.296-302. Font de la versió transcrita: "l'obra del cançoner a les Pitiüses. 1928" Materials inèdits del Cançoner Popular de Catalunya recollits a les Pitiüses per Baltasar Samper i Ramon Morey. Municipi de Sant Antoni de Portmany. Edició a càrrec de Cati Marí Serra. Desembre de 2018 ISBN 978-84-17212-11-7. Pàg.127-129
Variant | 707 / 744 / 861 / 871 / 926 / 3001 / 3011 / 3151 / 3155
Molt catiu està Gaiferos amb los daus1 sobre jugar. -Més te valdria, Gaiferos, a ta muier rescatar. A ta muier que està esclava i en mans de moros està.- Gaiferos, que sent això, aquesta raó gastà: -Jo tir los daus a la banda per mai més tornar a jugar i me'n peg a ca mon tiu per un do fer-me'n deixar. -Bon dia tenga, mon tiu, també mon tiu carnal. Jo venc a fer-n'hi un empre, no m'ha de fer quedar mal, jo venc a fer-n'hi un empre de les armes i el cavall. -Jo les armes i el cavall, jo no te geru2 deixar. Tenc el cavall adomado, no el queru desadomar, i les armes aprovades i no per tu verdejar.- Gaiferos da mà a s'espasa per son tiu carnal matar. -A poc a poc, don Gaiferos, no te mostris tan valent, les armes i el cavall jo ho3 tenc tot a ton manar, i mo tristo de mo cuerpu per venir-t'hi a acompanyar. - no vui que m'hi acompany, que tot sol hi vui anar.- Don Gaiferos se n'anava que feia espant de mirar. En ser allà dins un boscatge troba un catiu crestià: -Equè és això, pobre esclau, de tu avui per aquí anar? -Avui ne vaig per aquí i mañana l'han d'assotar. -Si me sabessis la nova de ma muier que està esclava, de ma muier que està esclava i en mans de moros està. -Ja que me n'ha fet pregunta resposta li vui tornar: En es palàcio del rei moltes esclaves hi ha, i especial n'hi ha una, Milicens se fa llamar. Si prompte no la rescaten mora la faran tornar.- Ell calà sa mà a sa bossa i un reial de vuit li da. -Jas, vet aquí pobre esclau, que ja hi tens per refrescar.- En es palàcio del rei passa i torna-hi passar i va sentir una veu que i ell se feia llamar. -Vós sou cavaller d'en França, jo us conec en so parlar. Jo us vui escriure una carta, a don Gaiferos l'heu de dar. La dareu a don Gaiferos, que Milicens la hi envia: "Que si no ve a rescatar-me, mora me'n faran tornar". -Per donar-la a don Gaiferos a jo me l'he de donar.- Milicens quan sent això per la ventana es tirà, dalt les anques del cavall ella ja la va fer pujar. -Si ell aquest cavall fos com es de mon tiu carnal, que en estrènyer-li la cingla i amollar-li son pitral i atesar-li l'esperó sense gens de piedat ell passava ses muntanyes sense córrer novedat.- Gaiferos quan sent això ja va ser baix del cavall i li estreny fort la cingla i li a molla son pitral i li atasca l'esperó sense gens de piedat, li passà a les murades sense córrer mal ni dany. -Volta, volta mi cavall, que a ca nostra hem de tornar.- En ser un poc més avant, endarrera es va girar: -Estau aquí, Milicens, que endarrera vui tornar. -No hi tornàsseu, don Gaiferos, que us hi poríeu quedar. -Estau aquí, Milicens, que no m'hi hauré de quedar.- Dotze banderes de moros per ell se varen alçar, no en deixà sinó dos vius perquè ho poguessen contar, no perquè no tengués força si els hagués volgut matar. -Volta, volta mi cavall, que a ca nostra hem de tornar.- Milicens, quan la va veure, de color va trasmudar. -Què és això Milicens, de color haver trasmudat? -Don Gaiferos porta nafres que han de menester curar. -Don Gaiferos no du nafres que hagen de mester curar.- En les anques del cavall la va tornar a fer posar. En ser allà, un poc avant, que endarrera es va girar vent una lluentor d'armes que venien per ençà. -Estau aquí, Milicens, que endarrera vui tornar.- Es cavalls es conegueren i es varen reguinxar i ho era n'Olliveros que li anava a ajudar. La festa que en França feren no és per a dir ni contar.