Cançoner de les Pitiüses

Molt catiu està el Gaiferos, molt catiu en son jugar, amb les cartes amanides i los daus per a tirar. Va passar un caçador, males noves li va dar: —Déu lo guard a don Gaiferos, si tan bo fos per pelear com per estar en lo tablero, prenguent carteta i tirar: té doblers damunt sa taula per estar en son joc jugar: no en té per sa seua esposa, per anar-la a rescatar, i si pret no la rescata, mora la faran tornar.— El Gaiferos que això sent, de raons se'n va picar, prengué los daus i les cartes, per allí els va esbarrejar, i va fer un jurament, que sus allí el va firmar, de no beure mai més vi ni tampoc menjar més pa, que no tengués Mil-hisendes² en terres de crestià. Ja se n'aparta el Gaiferos, ja se n'aparta i se'n va, i se'n pega a ca son tiu, a ca son tiu Rotlà. —Bon dia tengalo tiu, bon dia, tiu Rotlà. Jo li venc a fer una empra, que me la té de deixar, que és el cavallu i les armes perquè vui 'nar a pelear. ³ —El cavallu ni les armes jo no vo' les vui deixar, perquè quan vós les teníeu no les sabéreu guardar: el cavall tenc ben domat, me'l podríeu malvesar, les armes ben comprovades, que no quieru covardar.—⁴ Tira Gaiferos de l'espasa per lo son tiu matar. Molts cavallers que allí havia no l'hi deixaren 'rimbar. —Tatu, tatu, lo Gaiferus, que no m'allarguis la mà, perquè si així⁵ me l'allarga, su així se l'entornarà. El cavallu i les armes tot ho tenc a son manar. També ma còrpora i forces per venir-lo a acompanyar. ⁶ —No necessit de ses forces,⁷ jo tot sol hi vui anar.⁸ —Jo reneg del cavaller que sense companyó va: si una espuela li queia, qui l'hi havia d'aplegar. —Si a mi em cau una espuela, jo tot solla vui plegar. —Si de vós se'n passàs nada, qui ens lo havia de contar? —Si de mi se'n segueix nada, ja ho sentireu a contar—⁹ Ja se n'aparta el Gaiferus, ja se n'aparta i se'n va.¹⁰ Va trobar un catiuet, que venia de desar: —Catiuet, bon catiuet, si tu em sabesses donar noteci d'una cautiva que a la moreria està?¹¹ —Allà al palaci del rei moltes cautives hi ha, i més i més n'hi ha una, Mil-hisenda es fa llamar, que si acàs i no la rescaten, pret la faran renegar— Es calà mà a la butjaca, un reial de vuit li da. —Toma, toma, catiuet, ja tendràs què refrescar. —D'aquestes refresqueries quisvuia en pot anceptar.— Ja se n'aparta el Gaiferus, ja se n'apartai se'n va, i era tant lo que corria que dava espant de mirar. Quan va ser davant palaci, Mil-hisendes lo cridà:¹² —Si tu ets cavaller de França, et vui una carta dar, que la portis a Gaiferus, de mi es vuiga recordar.— Gaiferu aixecà la vista, Mil-hisendes devisà, tancada amb altres esclaves al balcó més alt que hi ha. —Baixa, baixa, esposa meua, tu mateixa l'hi has de dar.— Mil-hisendes que això sent, en los aires se tirà. Va eixamplar es braços Gaiferus i a s'esposa va empomar amb lo cantó de la capa i en la gropa del cavall. El turc que la festejava grossos crits va començar. Set portalades que havia, totes les varen tancar, i posaren sentinelles per la terra i per la mar. Mil-hisendes que això veu no podia respirar. —Si tenguesses un cavallu com lo del tiu Rotlà,¹³ que en estrènyer-li la sella i afluixant-li son pitral rodejava ses murades sense fer-se dany ni mal! —Si això ha fet una vegada, aquesta també ho farà.— i li va estrènyer la cingla, li va afluixar son pitral, i va rodar sa murada que dava espant de mirar. —Vamos, vamos, Mil-hisendes, que a ca nostra hem de tornar.— Quan varen ser un poc avant, dins un boscatge que hi ha, va fer tornar¹⁴ Mil-hisendes per entornar-se'n a pelear. —Quedi, quedi, Mil-hisendes, que jo encara hi vui tornar¹⁵ Mil-hisendes que això sent, a en Gaiferos s'aferrà. Gaiferu pigà espolsada, Mil-hisendes va quedar. Quan va ser un poc avant, un cavaller devisà, Un cavaller d'arma blanca que venia de desar. —Valga'm a un Déu del cel o el sagrament de l'altar, si serà mala sort meu o amic que em vendrà a buscar.— Es cavalls se coneixien, prompte varen rellindrar. Va ser el cavaller Olivero que ja li anava a ajudar. perquè an es seu rei corsari lo anassen a contar, i no és per dir s'alegria que en França se'n va quedar.¹⁶