Cançoner de les Pitiüses

Molt cadoc està Gaifeiu, molt catiu en lo jugar. —Si fos tan bo per les armes com per les cartes plomar! Que té sa dama amb sos moros i no la va a rescatar, i si ell no la rescata, mora la fan renegar.— Gaifeiu que sent això, ell ne va parar el jugar i se'n va anar a cal tio, a cal tio Rol·là. —Bon dia tenga, mu tio, que lo venc a saludar; bon dia tenga, mu tio, de la pressona real, que li venc a fer un empre de les armes i es cavall. —Es cavall està dumadu, no el quieru desadomar; ses armes estan adomades, no les quieru cuverdar.— Ell s'arrancà una espasa, que ja el 'nava a matar. —Poc a poc, don Gaiferu, no ha d'allargar tant sa mà, que les armes i es cavallu, tot ho tenc a ton manar, i la trista de ma vida per venir-te a acompanyar. —No he de mester companyia, jo tot sol me'n vui anar, que reneg del cavalleru que tot sol no sap anar.— I se va posar a cavall i per avant va pigar. Com ses dames el veien, feien passu i contrapassu, i com ses dames no el veien, feia ses pedres brandar. I sent allà a terres de França, un catiuet va trobar. —Cativet, bon cativet, si me sabesses dar nova del que jo venc a buscar, que és una dama polida, Milicent se fa llamar. —Perdonarà el caballeru, jo no n'hi sabré donar. Que piga per més avant, que una porta grossa hi ha, i és el palaci del rei i moltes dames hei ha, i especial n'hi ha una, Milicent se fa llamar.— I es posa sa mà a sa butxaca, un real de vuit li da. —Toma això, el bon pobret, ja hi tens per a refrescar.— En ser allà a la porta grossa, el cavallu reguinxà i es soldats que feien guarda començaren a cridar. —Cavaller d'espasa blanca, quina terra fa llamar? —Jo som natural de França i venc de valencià.— I Milicens, que sent això, per una finestra goità. Li va donar una carta, que la donàs a Gaifeieu o en es meu tio Rul·là. —Si l'has de donar a Gaifeiu, a mi me l'has de donar; si l'has de donar en el tio, jo també la hi puc donar.— I Milicens, que sent això, pes balcó se va tirar. —Milicens, on vols anar, dalt la sella o dalt les anques? —Per la meua honra i la teua, dalt les anques vui anar. —Si vols venir amb companyia, dalt la sella has d'anar. —Si aquest cavallu fos com el del tio Rol·là, que, en afluixar-li la sella i estrènyer-li el pitral, en passava set murades sense córrer perill i dany! —Si aquell cavall les passava, també les passarà aquest.— En ser allà en terres de França, se n'hi volia tornar, i set banderes de moros, de ses set, sis ne matà, i un el deixà Gaiferus perquè ell ho pogués contar. Molt cadoc està Gaifeiu, molt cadoc en es jugar.