Cançoner de les Pitiüses

Assentat està Gaiferos a ses taules de jugar. (1) No pensa en s'esposa seua, cativa amb moros està. —Si fósseu tan bo, Gaiferos, per les dames restaurar com pendre es sous i ses cartes i seure en taula i jugar!— Gaiferos que sent això, tala paraula el picà. Va pendre es sous i ses cartes, pes camps ho va esbarretjar, i llavò se n'hi va anar a cal seu tio Rul·là. —Bon dia tenga, el meu tio i sa corona real, jo vénc a emprar-li ses armes, ses armes i es cavall. —Vós teníeu bon cavallu i bones armes també. —Es meu cavall i ses armes, don Oliverus el té, que s'ha it a festetjar allà al palaci del rei, per una dama que hi ha; per a més assenyalar-la, Milisendes se llamà. —Tenc el cavall atullido i no el ne quieru deixar, i ses armes aprovades, i no els ne quier covardar.— Ell ne va estar amb s'espasa alta per el seu tio matar. —A poc a poc, don Gaiferos, no em vuigueu tant alargar, que es meu cavall i les armes, tot està a vostro manar, i mi cuerpo i mi alma, que us hi vol acompanyar. —Moltes gracis, el meu tio, jo tot sol hei vui anar. —Jo m'espant d'homos del món tots sols hi vuiguen anar, que si els ne seguís un conte, qui el 'via de contar? I si els ne cau una espasa, qui els 'via d'aplegar? —Jo, si me'n segueix un conte, jo tot sol lo vui contar, i si me'n cau una espasa, jo tot sol la vui plegar.— I se'n parteix don Gaiferos i se'n parteix i se'n va, maleint tot es camí. I maleïa son pare perque el n'havia engendrat, i maleïa sa mare perque el n'havia alletat, i maleïa el cavallu perque no ha rebentat, i maleïa la mar perque no se l'ha tragat, i maleïa la terra perque no se'n 'via entrat. Ja se'n parteix don Gaiferos, ja se'n parteix i se'n va, i quan va ser més avant, troba un catiu crestià. —Què és això, lo bon catiu, quines noves deus portar? Si tu m'ho sabesses dir Milisendes on està? —Una embalconada llarga, tres-centes dames hei ha; especial n'hi ha una, Milisendes se llamà.— I es posa sa mà en la bossa, un ducat li va donar. —Vat aquí, lo bon catiu, ja hi tens per a refrescar.— I se'n parteix don Gaiferos, i se'n parteix i se'n va. Quan va ser a la Moreria, Milisendes va trobar. —Si sou natural de França, ja m'ho poríeu contar. Jo n'escriuria una carta, vo l'hauríeu d'emportar. La daríeu a Gaiferos, que ell en mi no hi deu pensar, i si no trobau Gaiferos, dau-la an el tio Roldan, que ell ho és tio carnal, ell en mi ja hi deu pensar. —Escolta tu, Milisendes, lo que jo et preguntaria: I si el vesses, a Gaiferos, tu si el ne coneixeries? —Ja el coneixeria, ja, de fesomia i de cara. —No el coneixeries, no, perque davant lo tens ara.— Milisendes sentí això, va caure en terra esmaiada. —A poc a poc, Milisendes, que no és hora de tardar, que hem d'anar a ses nostres terres, d'allà on solem estar. —Si ell es teu cavall fos com es del tio Roldan, que, afluixant-lo de la silla i estrenyent-li son pitral, saltava ses set murades sense fer-se dany ni mal! —Si ell aquell les saltava, també les saltarà es meu.— I l'afluixà de la silla i li estrengué son pitral, i va saltar ses set murades sense fer-se dany ni mal. Quan varen ser més avant, una mica més enllà: —Queda aquí tu, Milisendes, que jo encara hi vui tornar, que vui anar-hi en es moros a apendre de pelear.— Ell ne va pendre una carta i amb sa mà esquerra els va dar. No la varen voler pendre i en terra los va tirar. Ni amb sa dreta ni amb s'esquerra ell no els va voler donar. —Si carta meua avoleu, d'en terra l'heu d'aplegar.— Va trobar na Milisendes rebentada de plorar; li va dar un mocador per les llagues llempiar. Amb goig i amb alegria Dins França varen entrar, i que és per a dir ses festes que varen celebrar.