Cançoner de les Pitiüses

Molt catiu està Gaiferos, molt catiu en so jugar. —Si fos tan bo don Gaiferos per les dames rescatar com és bo per estar en taula tirant los daus a jugar!— Gaiferos que sentí això, de la raó es va picar, i se'n va anar a cas seu tiu, a casa es seu tiu Roldan. —Bon dia tenga, mi tiu, amb la corona reial. Jo m'hi venc a fer un empre de ses armes i es cavall. —Tu tenies bon cavall, el 'vesses sabut guardar. —Jo el tenia compromès, no em podia acovardar. —Tu tenies bones armes, les 'vesses sabut guardar. —les tenia compromeses, no em podia acovardar. —Tenc el cavall adormit i no el quiero despertar, les armes tenc aprovades, les podries malvesar— Gaiferos que sentí això, de la raó es va picar i es va tirar de s'espasa per a su tiu matar. —A poc a poc, don Gaiferos, que tot està a ton manar, hasta la mia còrpora, et vui venir a defensar. —Moltes gràcies, mi bon tiu, jo tot sol hi vui anar. —I si te'n segueix cap conte, ningú te'l podrà contar. I si te'n cau cap espuela, ningú te l'aplegarà. —I si a mi em cau cap espuela, jo tot sol la vui plegar— Se n'anava don Gaiferos que dona espant de mirar. Quan va ser dins moreria, un catiuet va encontrar. —Catiuet, pon catiuet, oh catiuet cristià! Si em sabies dar-me noves de lo que vaig a buscar, d'una senyora cautiva, Melisendra va llamar? —En es palàcio del rei moltes catives hi ha: en especial n'hi ha una que Melisendra es llamà.— Es posà la mà a sa toca i un escut d'or li va dar. —Toma, toma, catiuet, ja tendràs què refrescar.— Se'n va anar dins moreria que dava espant de mirar. I ves que la seua dama que dalt del mirador està es feia mocadorada. — Cavaller, vengueu ençà, que sou cavaller de França, no ho podeu dissimular. Vos vui donar una carta i a França l'hau de portar, i l'hau de dur a don Gaiferos, que me'n venga a rescatar, que si ell no me rescata, jo mora hauré de quedar. —Si l'hau de dur a don Gaiferos, a mi me l'hau de donar.— Ella que va sentir això, perla ventana es tirà. Amb les ales de la capa don Gaiferos l'emparà, i a cavall en so cavall es dos se varen posar. —Si tenguéssem es cavall des nostro bon tiu Roldan, que passava set murades sense córrer ningun dany! —Si aquell cavall les passava, també aquest les passarà.— Li posaren una espuela, totes set les va passar. Quan varen ser per avant, per darrere una muntanya, varen vore un camp d'armes que els varen enlluernar. —Ara deu ser don Oliveros, que em deu venir a rescatar.