Cançoner de les Pitiüses

Molt catiu està Gaiferus (1) a la taula de jugar. —No penses amb tu esposa, cativa amb moros està.— Gaiferus que això sentí, ses deligències es da; va tirar es daus de revés, més no va voler jugar. Tenia un tio carnal i a ca seva se'n va anar. —Bon dia tenga, es meu tio, no m'ha de fer quedar mal, que li venc a fer un empre de ses armes i es cavall. —Es cavall tenc adornat i no el puc desadornar; les armes les tenc a prova, i no per covardetjar.— Ell ne va baixar s'espasa pes seu tio anar a matar. —A poc a poc, lo Gaiferu, no et faces tan mal obrar, que jo es cavall i ses armes, tot ho tenc a ton manar; també sa meua persona per venir-te a acompanyar. —Jo no hi vui companyia, que hi vui jo tot sol anar. —No hi pots anar-hi tot sol, companyia has de mester. Si te'n cau el sombrero, no tendries qui el plegàs, i si te'n segueix ningun cas, no tendràs qui el contarà. —Jo, si me'n cau el sombrero, jo mateix el vui plegar, i si em segueix nigun cas, jo mateix el vui contar.— En ser allà en terres de França, troba un catiu crestià. —Catiuet, bon catiuet, no hauries vist mon esposa? No hauries vist mon esposa, cativa en moros està? —En el palaci del rei, moltes esclaves hei ha. En especial, n'hi ha una, la volen fer renegar. Si no la rescaten prompte, mora la faran tomar.— Es calà la mà a la bossa i un real de vuit li da. —Catiuet, bon catiuet, va't aquí que refrescar.— Sa senyora com lo veu, ja el va començar a cridar: —Cavaller, bon cavaller, si véns de terres de França, una carta et vui donar que la m'has de dar a Gaiferus, que me'n vénga a respectar. —Si la vols donar a Gaiferus, a jo me l'has de donar.— I ella, que va sentir això, per sa finestra es tirà. Dalt les anques del cavall, allina la va empinar, i ne feren una crida i tot feia tremolar. Sabeu llavò aquè deien? —Vamos, portals a tancar. Se'n duen una senyora que dins Moreria hi ha. —Si tenguéssem el cavallo, aquell del tio carnal, que botava set murades sense cap perill ni dany. —Si aquell les botava, també aquest les botarà.— I set-cents pareis de moros anaren a pelear, i de tots es que hi anaren Gaiferu tres en deixà. Gaiferu aquells no els deixava perquè no els pogués matar, que aquells només los deixava perquè ho poguessen contar. Es tio quan el va veure ja el va sortir a recibir. —M'has de dir, don Gaiferu, m'has de dir com t'haurà anat. —Segons ses armes que duis, jo encara vui pelear.