Cançoner de les Pitiüses

Una barqueta de moros as Cap des Lleó saltà. Passaven dos donzelles pastores de bestiar. I una se'n va anar as corral a fer sortir es bestiar; s'altra va quedar fora: —I si mos poguéssem salvar? Una se la calaren davall 'xella, s'altra davall es braç i sa mare les cridava de sa vora de la mar. — Ma mare no mos crideu, no mos faceu turmentar, que mo' n'hem d'anar amb sos moros, no sé quan porem tornar. I as cap de set anys i mig a Eivissa varen tornar i amb un bon acompanyament les anaren a buscar i quan varen ser a ca seua tots parlaren de menjar. Quan varen ser tots en taula sa més grossa es retirà: — Acosta't, ma filla, acosta't, que has de menjar. — Mon pare no vull menjar, fins que hagi vist ma mare. — Ta mare no la voràs, perquè és morta i enterrada.