Cançoner de les Pitiüses

Estau atents, germans meus, que un romanço vui contar d'una barqueta de moros que as Pou des Lleó saltà. De set cases que hi havia, sis ne varen estrossar. Deixaren can Miquel Jaume perquè hi havia bestiar i es quedaren² a l'aguard: —Es pastoret ja vendrà.— Vuigué Déu o la ventura, al·lotes hi varen 'nar, se les carregaren totes i cap ne varen deixar. Sa més grossa davall xella, sa petita per sa mà. Quan varen ser banda³ avall sa petita es va esmaiar i uns amb sos altres ja deien: —Aquesta haurà de quedar.- Respongué un petitet i aquesta raó gastà: —Siga morta, siga viva, a la barqueta⁴ té d'anar, que si el rei moro ho sabia mos podria castigar. Quan varen ser més avall, a sa cova des Matar⁵ trobaren un munt de guixes, tots se'n varen carregar. —Per llavò en ser-ne a la barca ja tendrem per apareiar.— I se les menjaren crues com si fossen bestiar. Quan varen ser mar endins a tai de vista en la mar es giraren⁶ cap a Eivissa, [no es cansaven de plorar: —Adiós, terres d'Eivissa,]⁷ si mai més porem tornar, Santa Eulària gloriosa, vos vendrem a visitar. Des patró de la Marina mica mo'n podem queixar. Mos donava bons avisos: —Alertes a renegar, que si Déu voli Maria a Eivissa podrem tornar.— As cap de set anys, per sort, a Eivissa varen tornar. Va ser a cas batle Marina allí a on varen 'nar.⁸ Tota la notxe i un dia allina hi varen estar, tota la notxe i un dia i un rato del sendemà. Santa Eulària gloriosa l'anaren a visitar. Al sendemà de matí a ca seua varen 'nar.⁹ Trobaren taula parada, que es posaven a dinar. [Son pare quan les va veure acabat se va aixecar: —Veniu, fietes, veniu, veniu a taula a dinar—]¹⁰ Sa més grossa s'hi va asseure, sa petita va quedar. —A taula jo no hi vendré que no haiga vist ma mare. —Ma fia, no la veuràs, perquè és morta i enterrada.— Va parlar llavò una dona que tras de la porta estava: —Vine aquí,¹¹ fieta meua, vine, que jo som ta mare. —Tant temps ha que us conec,¹² no em 'víeu servit de mare. De mare em poreu servir, però mare mal-llevada. —Només que em sabésseu dir sa fossa en què està enterrada, niria per un osset i viuria aconhortada. —Serviu-me de bona fia, jo et faré de bona mare.