Cançoner de les Pitiüses

Estau atentos, germans, que un romanço us vui contar no us penseu sia de riure que ho és més de plorar. -------------- Una barqueta de moros as Pou des Lleó¹ va entrar, de set cases que hi havia sis ne varen espanyar si no és a can Miquel d'en Jaume que hi trobaren bestiar, i per sort o Déu voler, donzelles hi varen anar, que hi anaren dos donzelles que dava gust de mirar, una a dur es menjar a la casa, s' altra a gordar es bestiar. Sa més petita l'atropellaren, caigué i es va esmaiar, i uns amb² sos altres deien: -Aqueixa haurà de quedar.- I es més petit va respondre: -Aqueixa no quedarà. Si el rei moro ho sabia mos poria castigar.- Se la tiraren a s'esquena i se la varen emportar i sabeu per on passaren? Per sa Cova des Matar. Trobaren un munt de guixes i se'n varen carregar i se les menjaren crues, lo mateix que bestiar. Sa mare les cridava de sa vora de la mar: -Ma mare, no mos crideu domés mos veis tormentar. Adiós esglési santa, solíem venir a resar, adiós germans i germanes i tots es parents que hi ha.- ....
....turcos a la mar³ que en terres de Barbaria mai més hi hem de tornar, hem d'anar a terres nostres allí on mos varen criar. Trobaren taula calada que es calaven a dinar -D'a on veniu, fies meues, tant de temps que m'heu faltat?⁴ i aquests infants que duis no vo'ls `víeu emportat, que els hem de tirar a la mar per tota una eternidat. -No ho mana la llei de Déu, tampoc la verge Maria que enc que sien fiis de moros són fiis de la nostra vida. -A on és ma mare nostra, ma mare que mos crià? -Això no ho és ma mare, que ho és mare manllevada⁵. -Ta mare no la veuràs, que ja és morta i enterrada.-