Bon moret, a on ten vas, a rundarme la cursia.
Bon moret, si vas a France ja em duràs una captiva,
siga rica, siga pobre, no venga de VILLANIA,
siga manyana o comtesa, de sang reial la vuldria.
Aquí vaig i aquí venc, aquí 1i port la CAPTIVA
i li port de sang reial, se milló que a France i havia.
Sa reina quan la va veure, vine aquí esclava mia,
de dotze esclaves que tenc tu seràs la preferida.
Vulgué Déu o la ventura, totes pariren un dia,
l'esclava parí un fiet, la reina parí una fia,
les traidores Ilevaneres els xivaren que naia
donaren el fi an el rei per enbecheries guenya.
Un dia quan la mudava deia l'esclava a la filla
no ploreu fieta meva, filla de la meva vida.
Si fos a sa meva terra, jo ja vos betiaria
vos posaria per nom, nom de Ruseta Maria.
Jo tenia una germana que aqueix mateix nom tenia,
es moros le captivaren quan era encara petita
de dins l'orta de mun pare cuint rusetes florides.
Sa reina que sentí això tot d'una l'esclava crida.
diguem, esclava, diguem, esplica la teva vida.
Veses aquella germana, que tu la coneixeires?...
si jo ves a mi germana sí que la coneixeria,
no en so coló de sa cara, que transmudat el tendria.
Davall sa mamella esquerra un gran senyal ei tenia,
si es moros no l'han llevat, que bé la distinguiria.
Es va descordà es gipó i s'apartà sa camia.
Si que es aquell senyal, que ma germana tenia.
donaren grans abraços amb tristó i amb alegria,
ara que ya es conegueren, tristó de sero esclaves
dins una llei tan ruina.
I fent aquesta conversa, arribà el rei de pasegia,
a què te la meua reina, que la veig tan pensativa,
si la agraviat l'esclava, jo bé la castigaria.
No m'agraviat l'esclava, ni un tal no pensaria.
ella m'estava diguent que es propia germana mia.
Si això fos veritat, bé d'or jo la cubriria.
i es casaria amb un turc dels mes grans de la Turquia.
De turcs ella no en voldrà, de son igual no ni auria.
que no eu mana Déu del cel ni la Sagrada Família.
Així como jo he renegat, renega germana mia.
visca molts anys el bon rei, Déu li do salut i vida
ja pot venir a dinà i 1i darem TURBEXIA.
Anaren de porta en porta, en senyal de pasegia,
i varen fer gran replega de's cristians que ei havia.
Preparen una galera de ses de mes valentia,
alguns turcs ei achuntaren per un mes disimular
i en prestesa s'embarcaren i a la mar a navegar.
Feia con si s'acostasin i s anaven allunyant.
es moros ja renegaven que no volien remà.
La reina s'acheca dreta amb un mocadó amb sa mà
molt rapid, valents esclaus, tirau els turcs a la ma,
ja a terres de moreria mai mes ei em de tornà,
i si Déu vol i Maria a ca nostra am d'arribà.
Duien bandera de moros, pronte la varen alçà.
S'ompare quan les va veure va caure i es desmayà.
Sa mare amb grans supirs, els comença a preguntar:
¿De on veniu fies meues, aquest temps a on eu estat?
aqueixos infants que duis, no vos vieu emportat,
si es que sien fis de moro, els eu de tirà a la ma
Sa reina, que sentí això, aquestes raons gastà:
no mana aixó Déu del cel, ni la Sagrada Família,
en que sien fills de moro, son fills de la nostra vida.
Una volta e set casada i no em vull tornà a casà,
vos diré amb qui eu era, amb el rei moro churdà.
