Cançoner de les Pitiüses

—Bon moret, a on se'n va? —A rondar-ne confransia (sic) per veure si adquirirà —ganancis si al cas podia. —Bon moret, quan tornarà, ja em durà una querida, no siga pobra ni rica. — ni venga de villania, [i]¹ siga manyana o comdessa, de sang reial la voldria.— l va trobar condi Flori, condi Flori i Condissia [sic] que venien de les Índies a rogar a Déu i Maria que els donàs hicu o hica, sap Déu si los convenia! I va matar condi Flori. i se'n dugué Condissia. Quan ell va ser a sos palaus:² —Aquí li port la querida. Ell no ho és pobra ni rica, tampoc ve de villania, que ella és una sang reial, sa mellor que a França hi havia.— La reina quan la va veure la començà a preguntar:³ —De cent esclaves que tenc, sereu vós la més querida, i llavò per vostro estassiu [sic].⁴ us daré una cussia [sic] i prendre⁵ per el palàcio cada hora i cada dia.— Vuigué Déu la sort bona — totes en cinta es trobaven,⁶ totes pariren un dia. La reina parí en⁷ palàcio, —l'esclava dins la cussia. La reina parí l'hiqueta, —l'esclava parí l'hiquet. Les⁸ traidores llevaneres — els ho varen canviar: daren s'hiquet an el rei per ubeixènies gonyar. L'esclava vestia l'hiqueta, 'questes paraules decia: —Vós, hiqueta, no ploreu, que si fos a altres terres polit nom vos posaria, us posaria de nom Rosa Francisca Maria. Jo en tenia una germana que d'aqueix⁹ nom se decia i es moros l'encaptivaren quan era mutxatxa ninya.— La reina que això sentí estes paraules decia: —I aquella germana vostra en si la coneixeríeu? [—I aquella germana mia jo ja la coneixeria,]¹⁰ no pel...¹¹ de la cara que trasmudada s'havia: que davall del pit esquerre unico senyal tenia. Si es moros no l'han quitat, a la cinta arribaria.— i es descordà el¹² gipó fins s'apartà la camia. —Que és icu senyal aquest que ta¹³ germana tenia? —Ja és icu senyal aquest que ma germana tenia.— Es prengueren per sa mà amb tristor i molta alegria, veure que eren ses dos juntes, no els faltava res per viure: tristor perquè eren esclaves amb una gent tan roina. i es varen pactar ses dos d'an el rei dar torbassia: mogueren una galera, sa major de galeria. Quan el rei va venir venia de passetgia: —Si l'ha agraviat s'esclava o es criados que tenia, si l'ha agraviat l'esclava, tan fort la castigaria o si es hu era d'açò [sic]¹⁴ li llevaria la vida. —No m'ha agraviat l'esclava ni amb un tal no pensaria, que ella m'estava diguent que era una germana mia. —Si acàs això és veritat, son igual li buscaríem, li buscaríem un turco des majors de Turquia.¹⁵ —De turcos ella no en vol, de son igual no n'hi havia. . . . . . . . . i elles pactades estaven d'an el rei dar torbassia. . . . . . . . . que es moros tots s'embarcaren¹⁶ es més valents que hi havia. Tan prompte ja se n'anaven, tan prompte com ja venien.¹⁷ La reina va saltar en popa i un mocador va aixecar:¹⁸ —Oh valents soldados mios! Vagen turcos a la mar que si Déu vol i Maria a ca nostra hem de tornar a veure sa mare nostra, [tan trista que va quedar, a veure sa mare nostra,]¹⁹ veiam si ens coneixerà.— Sa mare quan les va veure les començà a preguntar: —D'a on veniu, fies meues? Aquest temps, on heu estat? Aqueixos infants que duis no vo'ls 'víeu emportat i els heu de tirar a la mar per tota una eternidat.— La reina que això sentí estes paraules decia:²⁰ —Enc que són fiis del rei moro, són fiis de la nostra vida. Ses aigües d'aquestes terres per ells sí que ens vendríem [sic]²¹ i una volta he set casada i un²²vui tornar a casar: i sabeu ambe qui ho era? Amb el rei moro Jordà