Cançoner de les Pitiüses

—Moreta, si vas en França, du'm una noble cativa, no siga pobra ni rica, ni vénga de villania, vénga de la sang real, de la millor que hi havia.— Sempre estava demanant veam Déu si li daria algun hico o una hica, no deia si convenia. I en trobaren condi Florí que de les Indis venia. Els moros, perque eren més, ja quitaren condi Florí (bis), la condessa fou cativa, i la varen dur an el rei perque de vera la hi havia. Vuigué Déu per la ventura pariren totes un dia; la reina dins es palaci i l'esclava dins la cussia. La reina tengué una hica, i l'esclava un hicu. Les traïdores llevaneres les hi varen canviar: donaren l'hicu an el rei, per més estrenes gonyar; donaren l'hica a la reina, per a més acontentar. I un dia que la vestia, la seua hiqueta plorava. —Plorau, hiqueta, plorau, que si en fos a mies terres, jo ja vos en batiaria; jo us calaría de nom nom de Roseta María; jo en tenia una germana que d'aquest nom se vivia; es moros l'encativaren sent-ne muchacha i nina, es matí de Sant Joan, dos hores abans del dia, dins es jardí de mi padri coint la murta florída. —Diguès, esclava, digués, tu si la coneixeríes (bis), ta germana si la vesses. —No de la grogor de la cara, perque ella no n'hi tenia; davall la mamella esquerra unicu senyal tenia; si es moros no l'han quitada, a la cinta arríbaría.— I se'n descordà es gipó i se n'apartà la camia. —Sí que és unicu senyal que ma germana tenia.— S'abraçaren amb grans plors amb grans plors i alegria; alegria perquè eren germanes, tristor perque eren esclaves. —El ja estam a bon lloc per viure, si no estàssem amb gent tan roïna.— Estant en aquest combat, 'riba el rei de passetgia. —Què té la mia esposa, aque està tan afligida? Si l'ha enutjada l'esclava, jo fort la castigaria. —Jo no m'ha enutjat l'esclava, ni amb un tal la posaria, que ella me n'està contant que és una germana mia. —Si d'això fos veritat, de s'igual ne buscaria. N'hi buscaria un turcu des més grans de dins Turquia. —Visca molts anys el bon rei! Déu li don molts anys de vida. Des meus iguals no pot ser, perque no n'hi ha dins Turquia.— Estant en taula dinant, li donaren torbassia. Armaren una galera, de tres-cents que n'hi havia; armaren sa més valenta i alguns turcus a la mescla per a més dissimular. —Hala, que hem d'anar a mumare, veam si ens coneixerà (bis) pes temps que li hem mancat.— Com varen ser per avant, ja volien renegar. La bella se'n va a la popa amb un mocador en sa mà. —Ànimo, cristians! Vagen turcus a la mar, que hem d'anar a ca mumare, veam si ens coneixerà.— En 'cabat que les va veure: —Veniu, veniu, fies meues, pes temps que ens 'víeu mancat. Aqueixos hicus que duis, no los n'havíeu portat. Els haurem de tirar en mar per tota una etrenitat. —No els hi hem de tirar en mar. Anc que sien fiis de moro, són fiis de la nostra vida.