INFORMACIÓ
Número de fitxa | 732

Subgènere | Històries

                            Romançons

Estil | Glosat

Temàtica | Corsarisme.

Subtemàtica |

Cantador | Dona.

Transcrit per | Manuel Milà i Fontanals?

Data | anterior a 1882

Font | Romancerillo catalan. Canciones Tradicionales. segona edició. Manuel Milà i Fontanals. Barcelona. 1882 pàg. 216-218

Variant |    731   /   732   /   733   /   840   /   918   /   2864   /   3109   /   3129   /   3130   /   3131

Digues moret, a on te'n vas?...

«[Digas] moret, ¿ahont t'en vas?» | A rondarne la marina» «Moret, si á Fransa t'en vas | duu una hermosa cantiva, No siga pobre ni rica, | ni venga de villanía, Venga d'un sanch real | de sa milló que hi havía. Ya venía condi Floris | venia de romería Demanava fill ó filla, | no deya si convenía. Es moros plantaren guerra | y guerra axí com solía, Y mataren condi Floris | que de Galicia venía:. La condesa fou cautiva, | todas pariren un dia, La Reyna pari á palacio | y l'esclava parí á cocina La Reyna feya una hija | l'esclava 'n feya un hijo Las traydoras llevaneras | els-a varen cambiá, Donaren l'hijo á la Reyna | per mes al Rey contentá Y davan l' hija á l' esclava | per mes estrenas gonyá. Estant l'esclava rentantla | la seva hija plorá. «No plores, fiyeta meva, | hija de la meua vid, Si 'n fos á la meua terra | yo ben t'en batiarí- Et posaria de nom | de nom Roseta María, Nom de la Mare de Deu | y d'una germana mia, Que's moros me l'endugueren | un matí de Sant Joan De des del hort de mi padre | rosas y clavells cuyant (!). Lo Reyna que sint aixó | de palacio va bajá: «Si tu ta germana vesses | ¿en qué la coneixeria?» «Si yo ma germana ves | sí que la coneixeria: No 'n la grogó de la cara | perque ella no la tenía, Devall de la seua esquena | un higo senyal tenía Y si no le han llevat | promte la coneixería.» Es va descordá 'l gipó | y 's departa la camisa, Y 's varen doná un abrás | en tristó y gran alegría: Trovantse sas dos germanas | esclaves dins Berbería. Estant allí conversant | 'riba 'l Rey de passetjía; «¿A-que té la mi Condesa, | qu' esta tan trista y afligida? ¿L' ha 'graviada l' esclava? | molt fort la castigaría» «No m' ha 'graviat l' esclava, | ningun tal no 's posaria, Sino que ella m' ha dit | qu' es germana carnal mía.» «Si aqueixa fos veritat | yo criat li donaría, O li buscaría un turco, | dels mes grans de dalt (?) Turquía Y li pagaría una dot | qu' anomenada sería.» «Visque molts anys, lo bon Rey | Deu li dó molts anys de vida No-ho mana Deu del cel, | ni la sagrada María A deixá la fé de Deu | per seguí la de Turquia.» «Que s' acóstiga, 'l bon Rey, | s' acosti qu' ha de diná.» «Estant á taula dinant | dormicion li va doná; Armaren una galera | de trescentas que n' hi ha Llarga todos los cristianos, | en mes anats que costá, Am algun turco á la mescla | pera mes disimulá. Com varen sé á las mars altas | allá en es golf de la má Los turcos ya renegavan | que se volian aná. La Reyna va surti á popa | en un moocadó á la ma: «Vaya, vaya, soldats míos, | vengan turcos á la mia, Qu' á sas terras del Rey moro |may mes no hi hem de torná Qu' hem de aná veure mon pare, | veyém si 'ns coneixerá. Y un hijo que Deu m' ha dat | també me 'l vay emportá, Perque de sa meua terra | ningú am mi 's vuyga casá: Hi set casada una volta | allá 'm [un] rey de lundá. Hem d' aná veure ma mare | veure si 'm coneixerá.» Quant arrivar. á ca-seua | demanaren per sa mare Y son pare li va dí: | «aquí la tens á ta mare» Ella va dí: «aqueixa no es mare, | si acás es mallevada» «Y aquestos infants que duis | no-os els 'viem emportat, Y els enviau de fora | com á fiys de renegats » «Aqueixos infants que dúim | no mo'ls 'viam emportat, Ya que siguin fiys de moros | son fiys de la nostra vida » Dieu que sigui alabat | el sagrat nom de María.
al peu de la text hi consten els següents comentaris: 1b | a. r. l. cusía—«La costa» segun la recitadora. Acaso «cursía» de«corso»—8b | q. d. las Indias v.—42b | h. v. d. turbasia—La recitadora dijo que esta palabra equivalia á «dormicion»—44b | d. t. q. n'h. 'via.—60b \ Adicion conjetural.