Cançoner de les Pitiüses

Es moret ja se n'hi va passejant per la corsia"' per veure si encontrarà gananci si n'hi havia, i va trobar condi Flori que de les Índies venia suplicant a Déu del cel i a la sagrada Maria que li das un hico o una hica per los seus béns heretar. Condi Flori ja l'és mort i la comtessa cativa. Per esclava l'han portada [a] la reina de Barbaria. La reina quan la va veure: —Vine aquí, esclava mia. De dotze esclaves que tenc tu seràs la més querida.— Vuigué Déu o la ventura, totes pariren un dia: l'esclava parí un hiquet, la reina parí una hica. La reina va dir a l'esclava: —Els podríem canviar, que jo tenc molt bones rendes i el puc molt ben heretar.— Un dia estant embolcant-la, estes cançons li cantava: —Camieta de mi alma, camieta de mi vida, si a les mies terres fosses, jo també et batiaria, que et posaria de nom nom de Roseta Maria. Jo tenia una germana que aquest mateix nom tenia. Es moros l'encativaren sent-ho petita i nina A dins l'horta de mi padri coint rosetes florides.— Les criades que ho sentiren ho contaren a la reina: la reina que ho va sentir ja l'envià a demanar i li va dir: —Ses cançons que cantaves a sa fia? —Ses cançons que li cantava jo prompte les hi diria: "Camieta de mi alma, camieta de mi vida, si a les mies terres fosses jo també et batiaria, que et posaria de nom nom de Roseta Maria. Jo tenia una germana que aquest mateix nom tenia. Es moros l'encativaren sent-ho petiteta i nina a dins l'horta de mi padri coint rosetes florides." Si es moros no l'han quitada, jo bé la coneixeria: davall la mamella esquerra un gran senyal hi tenia. —No se'n val parlar-ne més, que tu ets germana mia.— Es donaren un abraç amb tristor i amb alegria: d'alegria, que eren juntes, ni manco se coneixien, i tristor, que eren esclaves venudes dins Barbaria Amb això va arribar el rei que venia de caçar: —Equè té la mia reina? Què té que tan trista va? . . . . . . . . . —Si això és veritat, l'Infanta, ja d'or jo [la] cobriria, la casaria amb un turc dels més grans de la Turquia. — No ho mana això el rei del cel ni la sagrada Maria, que deixàssem nostra llei per servir dins Barbaria. . . . . . . . . . An el rei ja li donaren, li donaren torbassia. Varen fer una replega de tots els catius que hi 'via alguns turcs a la... per més ben dissimular. Armaren una galera de les més valentes que hi 'via. Quan varen ser per avant en los altos de la mar: —Vaja, vaja, catiuets, tirau turcos a la mar, que he d'anar a veure ma mare, veurem si em coneixerà. Bandera de moros duien, prompte la varen mudar. Bandera de mocadors prompte la varen alçar. Els infants que elles tenien se'ls ne varen emportar per quan serien a Eivissa ningú amb elles se vulga casar. Es de ca seua els hi deien: —Els heu de tirar a la mar, perquè ells són fiis de moro, no poden a Eivissa estar